Violencia, Guerra y Sociedad en los Andes
Aquesta dissertació investiga i contextualitza el lloc de la violència, el conflicte i la guerra a les dinàmiques socials i polítiques durant el primer mil·lenni a.C. a les valls de Santa, Nepeña i Casma, als Andes Centrals de l'actual territori peruà. Ens aproximem a aquest tema mitjançant una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:304522 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/304522 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueologia Andina Andean Archaeology Arqueología Andina Estat State Estado Violència Violence Violencia Ciències Humanes |
| Sumario: | Aquesta dissertació investiga i contextualitza el lloc de la violència, el conflicte i la guerra a les dinàmiques socials i polítiques durant el primer mil·lenni a.C. a les valls de Santa, Nepeña i Casma, als Andes Centrals de l'actual territori peruà. Ens aproximem a aquest tema mitjançant una revisió bibliogràfica de publicacions, tesis inèdites i informes de Campo. El marc de referència teòric s'inspira en el Materialisme Històric, on el context socioeconòmic i polític actua com a condicions materials i socials en què té lloc tota pràctica social, inclosa la violència. Sota aquests principis teòrics, la informació s'analitza perseguint diferents objectius: l'ordenament cronològic, l'anàlisi espacial, l'organització socioeconòmica i la pràctica de la violència. Posem més èmfasi en les evidències de violència amb l'objectiu de definir i proposar el perquè de la violència, el conflicte i la guerra durant el primer mil·lenni aC. Els resultats han permès proposar l'existència d'una entitat sociopolítica ubicada a la part baixa de les valls, caracteritza per uns edificis anomenats cercadures, que anomenem grup arqueològic Caylán-Chankillo. A la part mitjana i alta de les valls, s'haurien establert comunitats autònomes, amb diferents organitzacions sociopolítiques. La relació entre l'entitat política Caylán-Chankillo i les comunitats autònomes de les parts mitjanes de les valls haurien travessat episodis de conflicte i guerra intercomunitària. A més, suggerim com una hipòtesi, a avaluar en el futur, que dins de la unitat sociopolítica Caylán-Chankillo, les relacions econòmiques i polítiques, s'haurien garantit per mitjà de la coerció física i el domini ideològic i haurien permès la formació d'una organització sociopolítica de tipus Estatal. |
|---|