La Cort General de Catalunya baixmedieval i el constitucionalisme antic
El text que es presenta analitza les característiques principals de la Cort General de Catalunya a la baixa edat mitjana, entitat que servi-rà de seu perquè la universitas i la monarquia, les dues institucions generals que representaran políticament Catalunya i que donaran forma al dualisme polític...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10230/68880 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/68880 http://dx.doi.org/10.2436/20.1000.01.215 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Història institucional catalana medieval Parlamentarisme català medieval Pactisme jurídic Dualisme polític |
| Sumario: | El text que es presenta analitza les característiques principals de la Cort General de Catalunya a la baixa edat mitjana, entitat que servi-rà de seu perquè la universitas i la monarquia, les dues institucions generals que representaran políticament Catalunya i que donaran forma al dualisme polític idiosincràtic d’aquesta nació, s’hi reuneixin per tractar els assumptes de la terra. Aquesta institució esdevin-drà el punt neuràlgic del pactisme català, i la seva importància constitucional no només es basarà en l’aprovació de lleis generals i en la creació d’una nova fiscalitat general, sinó també en la creació de dinàmiques encarregades d’assegurar l’imperi del dret, o en la consti-tució d’institucions que, com la Diputació del General, tindran una centralitat política i social dins l’entramat institucional de Catalu-nya fins que la imposició de la Nova Planta borbònica de principis del segle xviii en dictarà la supressió. |
|---|