Una aproximació pluridisciplinària a les escriptures populars. Els anònims en l'exili republicà (1939-1952)

La història de les llengües s'ha enfocat tradicionalment des de l'òptica dels sectors cultes. Aquesta tesi, en canvi, posa en el seu centre d'estudi els anònims. Les escriptures populars són una tipologia de documents personals vinculats amb l'època en què l'alfabatetització...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Carbonell, Natàlia
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/392147
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/392147
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Escriptures populars
Ordinary writings
Escrituras populares
Llengües història
Languages history
Lenguas historia
Exili republicà
Republican exile
Exilio republicano
Sociolingüística
Sociolinguistics
Guerra Civil espanyola, 1936-1939
Spanish Civil War, 1936-1939
Guerra Civil española, 1936-1939
81
94
Descripción
Sumario:La història de les llengües s'ha enfocat tradicionalment des de l'òptica dels sectors cultes. Aquesta tesi, en canvi, posa en el seu centre d'estudi els anònims. Les escriptures populars són una tipologia de documents personals vinculats amb l'època en què l'alfabatetització arriba als sectors populars. Arran de l'exili republicà del 1939, aquest tipus de documents van proliferar entre els estrats populars. Aquesta tesi posa en relleu els diversos aspectes que conformen l'escriptura popular. En primer lloc, examina la distribució dels usos de les diferents llengües en epistolaris i analitza els factors que van contribuir a la seva tria. En segon lloc, se centra en les característiques textuals que presenten els documents posant atenció als diferents fenònems lingüístics que es poden identificar en l'escriptura popular. El darrer punt en què se centra l'estudi és en la categorització i anàlisi del contingut temàtic de les fonts selecccionades, posant-lo en relació amb el context històric i cultural de l'època, per d'aquesta manera, donar a conèixer els temes que preocupaven les classes populars exiliades, que al capdevall són les que configuren la microhistòria de l'exili.