Sant Genís de Rocafort 3D: conèixer el patrimoni a través de la realitat virtual immersiva
En aquest article volem compartir l’experiència museogràfica de disseny i creació d’una exposició mitjançant la realitat virtual immersiva. Amb la presentació del recurs Sant Genís de Rocafort 3D, a finals de 2024, el Centre d’Estudis Martorellencs posa a l’abast del públic una vivència cultural que...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/220941 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/220941 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Excavacions arqueològiques Visualització tridimensional Monestirs Martorell (Catalunya) Museologia Realitat virtual Archaeological excavations Three-dimensional display systems Monasteries Martorell (Catalonia) Museum techniques Virtual reality |
| Sumario: | En aquest article volem compartir l’experiència museogràfica de disseny i creació d’una exposició mitjançant la realitat virtual immersiva. Amb la presentació del recurs Sant Genís de Rocafort 3D, a finals de 2024, el Centre d’Estudis Martorellencs posa a l’abast del públic una vivència cultural que permet als visitants endinsar-se en el coneixement d’un monument i jaciment arqueològic singular —el monestir de Sant Genís de Rocafort— a través d’una experiència única i accessible. Després d’una dècada d’intervencions arqueològiques i recerca documental, transformar la història i les restes materials de Sant Genís en un recurs d’aquestes característiques ha constituït un repte museogràfic que hem abordat des d’una perspectiva interdisciplinària de treball. A partir d’una recerca alineada amb les anomenades Humanitats Digitals i incorporant els sabers propis de l’arqueologia, la museologia, el disseny i les tecnologies de la informació, hem posat a l’abast de la societat una experiència de visita única per a un BCIN encara no prou ben conegut. El procés de creació d’aquest recurs ens ha permès reflexionar sobre les possibilitats de la preservació digital de béns patrimonials, les maneres de difondre el coneixement històric i les necessitats tecnològiques que s’originen en desenvolupar un projecte d’aquest tipus. El resultat és una estratègia vàlida de socialització del coneixement que ens permet arribar a nous públics des d’una perspectiva inclusiva i integradora. |
|---|