Convergencias y divergencias sociodemográficas en el sistema residencial bogotano
El treball aborda la relació entre població, habitatge i territori, fent èmfasi en el paper de les llars i els seus comportaments demogràfics en el sistema residencial de Bogotà, Colòmbia. Se segueix la hipòtesi que hi ha sistemes duals, entre els quals s'aprecia un continu gradual de diferenci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/669490 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/669490 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Llars Hogares Households Demografia residencial Demografía residencial Housing demography Ciències Socials 9 |
| Sumario: | El treball aborda la relació entre població, habitatge i territori, fent èmfasi en el paper de les llars i els seus comportaments demogràfics en el sistema residencial de Bogotà, Colòmbia. Se segueix la hipòtesi que hi ha sistemes duals, entre els quals s'aprecia un continu gradual de diferenciació social, constituït per processos de convergència demogràfica i transformació urbana. Buscant donar compte de l'heterogeneïtat socioespacial, es va analitzar la forma en què s'organitza la demanda residencial en diferents tipus de llar al llarg de el curs de vida, la seva disposició espacial i condicions de segregació demogràfica, la seva relació amb l'habitatge i, finalment , tot això, es va aprofundir en el context de la ciutat produïda informalment. Es van analitzar les microdades de el cens de 2005, que pel seu nivell de detall permet l'aproximació a la diversitat intraurbana, a través d'eines de l'estadística descriptiva (anàlisi de components principals i clústers) i inferencial (models de regressió logística), de l'anàlisi espacial (autocorrelació espacial) i la geoestadística (GWR). Els resultats van permetre demostrar que la mirada dicotòmica dels sistemes residencials només aconsegueix explicar els contrastos entre els extrems més allunyats en l'escala social, que, però, també presenten algunes convergències. Addicionalment, hi ha una heterogeneïtat que no es recull enterament en aquesta dualitat, referida als comportaments residencials dels sectors de nivell social mitjà i mitjà baix. Es va comprovar que els arranjaments residencials dels grups més rics responen a una menor necessitat de suport mutu dins de les llars, o entre ells, a l'interior de la xarxa de parentiu, que pot ampliar-se en l'espai urbà, consolidant llars més simples, amb poca complexitat, amb tipologies residencials més nuclears i modernes. Aquestes formes de vida es localitzen a les zones i habitatges produïdes formalment i revelen major segregació demogràfica. Per la seva banda, els grups més pobres, les estructures familiars són més flexibles i amb major dependència de les seves xarxes de suport, les situen dins de la llar o l'habitatge -a través de la cohabitación- revelant complexitat i diverses formes de allegamiento, allotjades en habitatges també flexibles, permeses per la informalitat. Aquesta es troba a les zones més distants de la ciutat, i permet la proximitat de les xarxes familiars, que resulten necessàries, mostrant menor segregació demogràfica. Es va identificar a més que, el procés de reemplaçament generalitzat de la tipologia residencial de la casa a l'apartament, ha vingut acompanyat d'una transformació dels tipus i mides de les llars, que ha generat geografies diferenciades a l'interior de la ciutat. Finalment, els resultats sobre els arranjaments residencials a les zones d'origen urbanístic informal, mostren que aquest té un efecte sobre les formes d'organització familiar, per produir un habitatge que s'adapta i transforma en funció de les necessitats de la llar. Aquesta característica es manté en el temps i subsisteix després de les intervencions estatals que busquen la formalització. Amb base en l'anterior, es van produir entrades per a la política pública al nivell territorial micro, on es combinen de formes diverses els elements de sistema residencial, produint pràctiques residencials específiques. |
|---|