Deformidades alrededor de la rodilla tras crecimiento guiado con placas fisarias en el tratamiento de las discrepancias de longitud de extremidades inferiores en edad pediátrica. Estudio clínico y experimental
Introducció. La discrepància en la longitud de les extremitats inferiors (Leg length discrepancy, LLD) és un motiu freqüent de derivació als especialistes en Ortopèdia Pediàtrica. Actualment, quan existeix una LLD prevista al final de la maduresa esquelètica de 2-5 cm, pot tractar-se mitjançant epif...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305909 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305909 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Creixement guiat Guided growth Crecimiento guiado Cartílag de creixement Growth plate Cartílago de crecimiento Epifisiodesi temporal Temporary epiphysiodesis Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció. La discrepància en la longitud de les extremitats inferiors (Leg length discrepancy, LLD) és un motiu freqüent de derivació als especialistes en Ortopèdia Pediàtrica. Actualment, quan existeix una LLD prevista al final de la maduresa esquelètica de 2-5 cm, pot tractar-se mitjançant epifisiodesi temporal amb plaques de banda a tensió (TBP). Existeixen preocupacions en la literatura sobre el risc de desenvolupar deformitats secundàries en els plans coronal i sagital i intraarticulars. Objectius. Estudiar clínicament les diverses deformitats al voltant de l'articulació del genoll que es poden desenvolupar després del tractament mitjançant epifisiodesi temporal amb TBP en el maneig de la LLD. Desenvolupar una eina computacional de creixement guiat en esquelet immadur basada en un model d'elements finits per a poder simular el creixement *fisario baix diverses variables i analitzar com es produeixen aquestes deformitats. Material i mètodes. Estudi clínic observacional mitjançant la revisió retrospectiva d'una base de dades prospectiva bicèntrica (Hospital Universitari Vall d'Hebron i Hospital Sant Joan de Déu) per a identificar les deformitats radiològiques al voltant del genoll que es produeixen després del tractament amb TBP per a la LLD. Es va fer un estudi radiogràfic sobre les deformitats epifisàries (Treball 1) i un estudi mitjançant ressonància magnètica sobre la deformitat en recurvatum (Treball 2). Treball experimental amb un model animal porcí en esquelet immadur, per a obtenir dades mecanobiológicos a partir d'imatges radiològiques, per microTC i histològiques, i posteriorment desenvolupar un model computacional de creixement guiat fisari. Resultats. Treball clínic 1: Es van analitzar 46 fisis en 32 pacients. L'angle del sostre tibial va disminuir en una mitjana de 2,8 ± 5,0° en l'epífisis operada versus un augment de 2,7 ± 3,6° en l'epífisis no operada (p<0,05). El recurvatum femoral es va associar amb una col·locació més anterior de les plaques en el fèmur, amb valors mitjans de PPP de 53,1% versus 60,1% per al grup sense recurvatum (p<0,05). Treball clínic 2: En pacients que van desenvolupar genu recurvatum, la relació mitjana de les àrees femorals posterior amb anterior va ser de 1,60 ± 0,62, i en la tíbia va ser de 2,2 ± 1,2. En pacients sense recurvatum, la relació mitjana de les àrees femorals posterior amb anterior va ser de 0,9 ± 0,2, i en la tíbia va ser de 1,0 ± 0,3 (Ambdues diferencies p<0,05). Treball experimental: Es van intervenir un total de 8 porcs. Es van obtenir imatges radiològiques, per microTC i histològiques. Es va construir un model per a simular el creixement fisario i la frenada fisario en la epifisiodesis temporal amb TBP. Conclusions. La epifisiodesis temporal amb TBP pot resultar en deformitats secundàries al voltant del genoll. Comporta el risc de provocar un canvi petit, però potencialment rellevant en la morfologia de l'articulació del genoll, especialment a la regió de l'epífisi tibial proximal, la importància clínica de la qual encara és incerta. La posició ideal de les plaques fisàries en les fisis femoral distal i tibial proximal per a evitar la deformitat en genu recurvatum ha de situar-se en un punt on existeixi una distribució uniforme de les àrees fisàries anterior i posterior en el pla fisari transversal multidimensional. El nostre model de simulació computacional d'elements finits del creixement fisari basat en dades experimentals mecano-biològics d'un model animal porcí estableix les bases per a construir una eina útil en la predicció de diferents situacions de creixement guiat fisari, si bé encara precisa d'adaptacions paramètriques per a ajustar-se a la realitat. |
|---|