El paradigma dels metal·lacarborans
Aquesta tesi doctoral consta de 4 capítols comptant la introducció (Cap. 1), els resultats d'aquesta tesi que s'han distribuït en 2 capítols (Cap. 2 i Cap.3) i conclusions (Cap. 4). Els resultats obtinguts en els capítols 2 i 3 es resumeixen a continuació: Capítol 2. Aplicacions en biomedi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:275977 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/275977 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Metal·labis (dicarballurs) Metalabis (dicarballuros) Metallabis (dicarbollides) Tractaments anticàncer i antibiòtics Tratamientos anticancer y antibióticos Anticancer and antibiotic treatments Dopatge de cops Dopaje de cops Cop doping Ciències Experimentals |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral consta de 4 capítols comptant la introducció (Cap. 1), els resultats d'aquesta tesi que s'han distribuït en 2 capítols (Cap. 2 i Cap.3) i conclusions (Cap. 4). Els resultats obtinguts en els capítols 2 i 3 es resumeixen a continuació: Capítol 2. Aplicacions en biomedicina dels metal·labis(dicarballurs): la seva interacció amb biomolècules, estudis en teràpies anticàncer i acció antibacteriana. En aquest capítol s'inclouen en primer lloc els estudis fisicoquímics realitzats amb sis metal·labis(dicarballurs), relatius a la seva capacitat d'autoensamblatge, activitat redox, lipofília i solubilitat que després ajudaran a l'hora explicar la seva activitat biològica. També s'han fet estudis de magnetisme i corrents d'anell. A partir d'aquí s'ha aprofundit en els estudis de creuament de membrana lipídica artificial, utilitzant compostos que no havien sigut estudiats i condicions que simulen el medi biològic. S'han realitzat estudis aprofundint també en la seva interacció amb aminoàcids, proteïnes i ADN, i per primer cop s'ha estudiat la interacció amb els glúcids mitjançant una molècula amb propietats de tensioactiu on el cap polar es una glucosa que està enllaçada a una cua apolar. Posteriorment s'han pogut visualitzar aquestes interaccions in vitro, després d'incubar Na[o-COSAN] en el medi de cultiu de soques de glioblastoma multiforme (GBM), un tipus de càncer cerebral, gràcies a la tècnica de microscòpia FTIR amb una font de radiació de sincrotró. Aquests estudis van ser realitzats gràcies a la concessió d'un projecte per a l'ús d'aquesta tècnica en la línia de feix MIRAS al sincrotró ALBA. Aquests resultats van ser la prèvia per observar les interaccions amb biomolècules in vivo, addicionant quatre metal·labis(dicarballurs) en el medi de cultiu d'un model d'animal petit com els nematodes C.elegans i els seus embrions. Després, dos d'aquests compostos van ésser testats com a fàrmacs per la teràpia anticàncer BNCT en cultius de dues línies de GBM, amb resultats positius. Posteriorment, es van usar uns altres dos com a fàrmacs en una línia de GBM resistent per a radioteràpia amb raigs-X i raigs-γ, i també es va aplicar per primer cop en cultius una tècnica de radioteràpia nova, anomenada PBFR, que requereix de compostos que continguin bor. Finalment els sis compostos van ésser provats com a antibiòtics en soques de bacteris Gram-positiu, Gram-negatiu i C.albicans, obtenint resultats positius. Cal remarcar que algunes d'aquestes soques eren resistents a múltiples fàrmacs. Els estudis físico-químics obtinguts a l'inici del capítol 2 van ajudar a explicar el diferent comportament dels sis compostos utilitzats. El fet que els bacteris Gram-negatiu continguin cations alcalinoterris en la seva estructura protectora de lipopolisacàrids ens va guiar cap a reportar per primer cop la síntesi i caracterització de les sals divalents de Ca2+ i Mg2+ de l'[o-COSAN]- i el [8,8'-I2-o-COSAN]-. Capítol 3. Ús de l'[o-COSAN]- com a dopant per a COPs per la seva aplicació en energia verda. En aquest capítol s'utilitzen les sals de Cs+ i Na+ de l'[o-COSAN]- per a dopar COPs com el PEDOT. El fet d'incloure aquests compostos en una matriu polimèrica fa que es produeixi una sinergia que produeix materials doble redox-reversibles com el PEDOT:Cs[o-COSAN] i altres, que milloren les prestacions del PEDOT:PSS habitual. Aquestes millores són degudes en part a un canvi del potencial redox Co4+/3+ cap a valors més reductius, com a aplicabilitat d'aquestes millores es van estudiar aquests polímers com a catalitzadors per a la oxidació de l'aigua, millorant el PEDOT:PSS. A més a més, un mètode per calcular el pic d'oxidació Co4+/3+ a partir de les corbes catalítiques va ésser desenvolupat. Posteriorment, s'ha indagat en l'ús de l'[o-COSAN]- com a dopant de PEDOT i poli(pirrol) per a produir COPs que milloren els resultats de la catàlisi d'oxidació de l'aigua. |
|---|