Art i esglèsia a Mallorca a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique de Lara (1573-1604)
La reformes eclesiàstiques imposades pel Concili de Trento (13 de desembre de 1545 - 4 de desembre de 1563) va posar les bases necessàries per a la renovació de l'Església en els territoris catòlics, com la diòcesi de Mallorca. Aquest marc contextual va ser favorable perquè la institució religi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:166124 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/166124 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vic i Manrique de Lara, Joan de Art espanyol Art del Renaixement |
| Sumario: | La reformes eclesiàstiques imposades pel Concili de Trento (13 de desembre de 1545 - 4 de desembre de 1563) va posar les bases necessàries per a la renovació de l'Església en els territoris catòlics, com la diòcesi de Mallorca. Aquest marc contextual va ser favorable perquè la institució religiosa tingués un vertader floreixement cultural, artístic i religiós mai vist en centúries enrere. D'aquesta manera, la victòria del catolicisme es palesa en dos aspectes: l'esplendor del culte i el floreixement de les arts que exalten la puixança cultual. Aquest tesi doctoral de Bartomeu Martínez Oliver titulada Art i Església a la Mallorca del segle XVI a través de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique (1573-1604) és innovadora pel tema, però també per l'enfocament metodològic, ja que obre noves vies per conèixer millor l'art eclesiàstic, en el seu cas de Mallorca al tombant del segle XVII, mitjançant l'anàlisi rigorós de les visites pastorals del bisbe Joan Vic i Manrique. L'autor centra l'interés en la personalitat d'un prelat extraordinari que governà la diòcesi de mallorquina durant més de trenta anys. A més de l'enèrgica aplicació dels principis reformadors tridentins, aquest bisbe valencià (que gaudia d'una conspícua cultura, no debades era nét de Jeroni Vich i Vallterra, ambaixador de Ferran el Catòlic a Roma i important col·leccionista de pintura renaixentista) va ser l'introductor de noves devocions a l'illa, per exemple la Immaculada Concepció, i va afavorir els intercanvis artístics entre Mallorca i València. La Seu de Mallorca, el santuari de Lluc i la parròquia de sant Llorenç de Selva són els exemples que serveixen a l'autor per a canalitzar els ideals de reforma de Vic i Manrique. Les visites pastorals sobre aquest punt són exhaustives. Considerades com un gran instrument de reforma tridentina, suposaren un primer contacte del bisbe amb el poble: esdevenen el símbol del nou poder episcopal. En aquest sentit, el principal objectiu del prelat Vic i Manrique era denunciar les deficiències que els visitadors observen en els costums de clergues i laics, en l'administració dels béns i rendes parroquials, o en l'estat de conservació dels temples i el parament litúrgic, sempre sotmesos a un constant desgast. En aquest sentit, les visites pastorals són un instrument ideal per demostrar aquesta adaptació, esment i perseverança de la reforma tridentina, a més de ser una font magnífica per a l'historiador de l'art per estudiar l'estat del patrimoni historicoartístic de les diferents parròquies. A través de l'estudi de diversos registres de visita pastoral podem intuir l'ordre d'una visita i els diferents punts que es tractaven, no obstant, això no pressuposa que aquest cerimonial es realitzés íntegrament en totes les visites, especialment l'administració de la confirmació i la col·lació de la tonsura, subjectes a la intervenció del bisbe. El cerimonial era el següent: l'inspecció ocular de l'església i edificis parroquials, la cura dels seus béns immoble i mobles conjuntament amb els litúrgics, i també sobre els beneficis. Les visites pastorals analitzades en aquesta tesi doctoral serviran per conèixer millor l'estat material del patrimoni artístic i l'estat espiritual de l'episcopat dels bisbes: es converteixen en mecanismes de control d'una societat totalment sacralitzada. Aquesta investigació incideix en tres coordenades que duen implícites les visites pastorals a Mallorca entre els anys d'episcopat de Vic i Manrique (1573 i 1604): mecanisme de control pastoral, reafirmació del poder religiós i un vertader sistema de recol·lecció d'informació per estudiar el patrimoni religiós. |
|---|