En torno al fenómeno de la miratividad
La mirativitat, segons DeLancey (1997, 2001), és una categoria semàntica universal i independent que fa la funció d'assenyalar el contingut de l'oració com a informació nova, inesperada o sorprenent per al parlant. Aquesta categoria semàntica pot manifestar-se de diverses maneres en cada l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:296728 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/296728 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Mirativitat Mirativity Miratividad Perifèria esquerra Left periphery Periferia izquierda Interfície sintaxi-discurs Syntax-discourse interface Interfaz sintaxis-discurso Ciències Humanes |
| Sumario: | La mirativitat, segons DeLancey (1997, 2001), és una categoria semàntica universal i independent que fa la funció d'assenyalar el contingut de l'oració com a informació nova, inesperada o sorprenent per al parlant. Aquesta categoria semàntica pot manifestar-se de diverses maneres en cada llengua, ja sigui mitjançant morfemes específics, com els sufixos -ne o -gun(a) del coreà, o a través de l'entonació, entre altres estratègies gramaticals. La hipòtesi del present treball parteix de la idea que l'espanyol també disposa de marcadors que poden expressar la mirativitat. Els objectius centrals són explorar i proposar les diferents estratègies gramaticals que desplega l'espanyol per expressar la mirativitat, i investigar, des de la perspectiva teòrica de la gramàtica generativa, l'estructura sintàctica de les construccions que expressen la mirativitat en coreà i espanyol. Concretament, al capítol 1 estudiem el concepte general de la mirativitat a través dels treballs de DeLancey (1997, 2001, 2012), i assenyalem que la mirativitat pot ser considerada com a una categoria independent de l'evidencialitat i de la modalitat epistèmica. A continuació, al capítol 2, observem que, tot i que s'han publicat diversos estudis sobre la mirativitat en espanyol, no hi ha un acord general sobre el concepte de mirativitat, ni tampoc sobre on o en quin nivell es codifica la mirativitat. Per aquest motiu, al capítol 3 analitzem detalladament les característiques de les construccions miratives del coreà, perquè és una llengua que expressa la mirativitat mitjançant uns morfemes específics. Segons l'anàlisi d'aquest capítol 3, observem que les construccions miratives del coreà es caracteritzen essencialment de la següent manera: (i) s'assemblen, sintàcticament, a la declarativa (no marcada) -da, (ii) els sufixos miratius no són compatibles amb els sufixos que marquen el tipus d'oració, (iii) les construccions miratives estan restringides a la clàusula principal (no apareixen en la clàusula subordinada), a diferència de la declarativa no marcada, i, finalment, (iv) observem que la mirativitat està relacionada amb el coneixement previ del parlant; concretament, notem que les construccions miratives expressen que la proposició és un coneixement que no estava integrat en la ment del parlant o que no formava part del coneixement previ del parlant. A continuació, al capítol 4, basant-nos en els resultats obtinguts en el capítol 3, proposem les següents tres construccions de l'espanyol com a miratives, les quals comparteixen diverses característiques amb les construccions miratives del coreà: construcció mirativa-declarativa, que expressa la mirativitat mitjançant l'entonació, com a "¡Leo se ha comprado un coche!", i les construccions encapçalades per 'conque' i per 'si', com a "¡Conque Leo se ha comprado un coche!" i "¡Si Leo se ha comprado un coche!". Al capítol 5, des de la perspectiva teòrica de la gramàtica generativa, realitzem una anàlisi de l'estructura sintàctica de les construccions miratives. En particular, ens centrem en la posició sintàctica dels marcadors o sufixos miratius i en la raó per la qual aquestes construccions miratives no apareixen en la clàusula subordinada. És a dir, analitzem per què estan restringides a la clàusula principal. Basant-nos en treballs que amplien i refinen la interfície sintaxi-discurs, així com en les dades observades en els capítols anteriors, argüim que la projecció SForça de la clàusula principal es divideix en dues projeccions, Sintagma Mode Oracional (SModeO, SentMoodP, Sentence Mood Phrase) i Sc(ontext), i que la mirativitat és un tret sintàctic (concepte sintàctic) situat en la projecció Sc de la clàusula principal, el qual és confrontat pels marcadors miratius. Finalment, presentem les conclusions generals del treball al sisè i últim capítol. |
|---|