Marià Vallès i Vallès, arxiver de la Diputació de Barcelona (1893-1919)

Des de la creació de l'Arxiu (1820) ha evolucionat el tractament dels seus fons. Segons els Reglaments (1822, 1879) els oficials descrivien els expedients, el registrador resseguia el tràmit, i l'arxiver controlava amb un registre la ubicació dels lligalls. Esteve (1836) inventarià la docu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Vallès i Botey, Cecília
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2010
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:196697
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/196697
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Barcelona (Catalunya:provincia). Diputació provincial - Arxius - Història
Arxius - Catalunya - Història
Vallès i Vallès, Marià - Biografia
Arxivers - Catalunya
Arxivística - Catalunya
Descripción
Sumario:Des de la creació de l'Arxiu (1820) ha evolucionat el tractament dels seus fons. Segons els Reglaments (1822, 1879) els oficials descrivien els expedients, el registrador resseguia el tràmit, i l'arxiver controlava amb un registre la ubicació dels lligalls. Esteve (1836) inventarià la documentació antiga, estructurada en seccions per Quintana. Solà (1854), seguit per Rancés, classificà per negociats i matèries i millorà la descripció dels lligalls. Vallès confeccionà un Registre-inventari que descriu cronològicament per negociats i matèries tots els fons. També inventarià col·leccions i fons afegits, que la Mancomunitat destinà a l'IEC, la Biblioteca de Catalunya i els Museus d'Art. Paraules clau: Història d'arxius, arxivística catalana, arxivers catalans, Marià Vallès, Vallès i Vallès, arxiu, Diputació, Mancomunitat, Jacint Verdaguer, Prat de la Riba.