Impact of a SIGLEC1 null variant on the pathogenesis of HIV-1 and Mtb infection
Les cèl·lules presentadores d’antigen de llinatge mieloide tenen la capacitat de respondre a una infecció d’una manera ràpida i eficient coordinant respostes immunitàries innates i adaptatives. Malgrat això, en el cas de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana de tipus 1 (VIH-1), aquest...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671930 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/671930 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | HIV-1 Mtb Siglec-1 Ciències Experimentals 577 |
| Sumario: | Les cèl·lules presentadores d’antigen de llinatge mieloide tenen la capacitat de respondre a una infecció d’una manera ràpida i eficient coordinant respostes immunitàries innates i adaptatives. Malgrat això, en el cas de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana de tipus 1 (VIH-1), aquestes cèl·lules poden contribuir a la patogènesi viral a través de la captura i la transmissió de partícules virals a les cèl·lules diana, un procés conegut com trans-infecció. Aquest mecanisme depèn de Siglec-1 (CD169), un receptor de membrana de les cèl·lules mieloides que reconeix gangliòsids sialilats presents a la membrana del virus. Per tal d’analitzar in vivo la contribució de la trans-infecció en la patogènesi del VIH-1, vam buscar individus SIGLEC1-deficients i vam identificar 85 individus heterozigots i 2 homozigots per una variant de pèrdua de funció que aboleix l’expressió de Siglec-1. De manera rellevant, les cèl·lules d’aquests individus mancaven de l’activitat de Siglec-1 en relació a la captura i la transmissió del VIH-1. Malgrat aquest fenotip, no vam observar diferències prominents pel què fa a la susceptibilitat a la infecció per VIH-1 ni a la progressió cap a la síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) en els individus portadors d’aquesta variant de SIGLEC1. Malgrat tot, l’anàlisi de l’efecte del truncament de Siglec-1 en la progressió a SIDA no va ser concloent degut a la mida limitada de la cohort, la manca d’una història clínica complerta amb informació sobre la data de seroconversió, la restricció d’estudiar només períodes sense tractament i la co-infecció amb patògens addicionals que podrien influenciar el fenotip observat en la direcció oposada al que s’esperava. De fet, aquesta darrera limitació ens va portar a investigar l’efecte de la variant SIGLEC1-deficient en les co-infeccions associades al VIH-1 i vam trobar una associació significativa entre aquesta variant i la disseminació extrapulmonar de Mycobacterium tuberculosis (Mtb) en dues cohorts clíniques que inclouen 6,256 individus. Quan vam analitzar l’absència de Siglec-1 en un model murí, els ratolins knockout per Siglec-1 van presentar una propagació local de bacteris al pulmó i malgrat tenir una càrrega bacil·lar similar, van desenvolupar lesions més extenses en comparació amb els ratolins salvatges. A més a més, vam demostrar que Siglec-1 és necessari per tal d’induir la presentació d’antígens a través de la captura de vesícules extracel·lulars. Proposem un model on l’absència de Siglec-1 endarrereix l’inici d’una immunitat que protegeix enfront el micobacteri limitant l’intercanvi d’antígens mitjançant vesícules extracel·lulars, permetent així una propagació local del micobacteri que incrementa el risc d’una disseminació extrapulmonar. En resum, al llarg d’aquesta tesi hem explorat el concepte d’antagonisme pleiotròpic en individus co-infectats portadors de la variant SIGLEC1-deficient, on l’alteració del control immunitari del micobacteri en absència de Siglec-1 podria influenciar el curs clínic dels individus infectats pel VIH-1, emmascarant així els beneficis esperats d’aquesta variant en retardar la progressió a SIDA. |
|---|