Dehydration in older people institutionalised in nursing homes: prevalence, associated factors and approach
Objectiu: 1) Identificar els factors de risc associats a la deshidratació a nivell internacional; 2) determinar la prevalença i els factors associats a la deshidratació en les persones grans institucionalitzades en una residència de Lleida; 3) establir la prevalença de la baixa ingesta hídrica en le...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2018 |
| Country: | España |
| Institution: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repository: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/66002 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/663324 http://hdl.handle.net/10459.1/66002 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Deshidratació Persones grans Residencia Deshidratación Gente mayor Dehydration Older people Nursing home Medicina 61 |
| Summary: | Objectiu: 1) Identificar els factors de risc associats a la deshidratació a nivell internacional; 2) determinar la prevalença i els factors associats a la deshidratació en les persones grans institucionalitzades en una residència de Lleida; 3) establir la prevalença de la baixa ingesta hídrica en les persones grans institucionalitzades a Lleida i analitzar els factors que s’hi associen; i 4) examinar les intervencions existents a nivell internacional per l’abordatge de la deshidratació i la millora de la ingesta de líquids. Metodologia: En primer lloc, es va realitzar una scoping review sobre els factors de la deshidratació, seguint la metodologia d’Arksey i O'Malley (2005), per tal de definir les variables susceptibles d’estudi. Seguidament, es va dur a terme un estudi descriptiu i transversal en una residència de Lleida. La mostra va ser el total de residents, tots ells majors de 65 anys. Les dades recollides van ser la deshidratació (BUN/Cr < 21) i variables sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i mentals. Posteriorment, es va realitzar una altra scoping review, seguint la mateixa metodologia, per conèixer quines intervencions s'havien dut a terme per tal d’abordar-la. Resultats: La prevalença de deshidratació va ser del 75,5% (IC 95% 65,5 – 85,5) en el total dels 96 residents. Es van associar de manera independent el ser dona (OR = 9,37; IC 95% 2,15 ‒ 40,87), tenir una ingesta hídrica < 1.500 ml (OR = 2,16; IC 95% 1,38 ‒ 8,51), el risc d’úlceres per pressió (UPP) (OR = 1,68; IC 95% 1,35 ‒ 6,93) i la disfàgia (OR = 4,53; IC 95% 2,31 ‒ 15,56). Per altra banda i donada la relació entre la deshidratació i la baixa ingesta hídrica, es van analitzar els factors associats a aquesta última. Com a resultats, el 34% dels residents ingeria < 1.500 ml/dia, però el 94,3% no bevia segons els seus estàndards recomanats. A més, es van trobar factors coincidents amb la deshidratació, el risc d’UPP i la disfàgia. Quant a les intervencions per abordar-los, es va veure que les invasives (seroteràpia intravenosa i subcutània) milloraven la clínica de la deshidratació, però produïen reaccions locals. Mentre que les no invasives (assistència individualitzada, estimulació per beure més i oferir una varietat de begudes) augmentaven la ingesta i milloraven els paràmetres analítics de deshidratació. Conclusions: És important ressaltar la magnitud del problema de la deshidratació, present en 3 de cada 4 residents, i un dels seus factors associats, la baixa ingesta hídrica, sent un terç d’ells els que no bevien suficientment. Els resultats obtinguts ajuden a identificar i comprendre els seus factors en la gent gran institucionalitzada. Per tant, serveixen de base per a desenvolupar futures estratègies per al seu abordatge, donat que no s’ha trobat evidència en el nostre territori. |
|---|