Les torres i el procés de colonització del Baix Ebre (segles XII-XIII)

Aquesta tesi doctoral presenta un estudi arqueològic i documental sobre el procés de conquesta i la posterior colonització feudal de la comarca del Baix Ebre (Tarragona, Catalunya) (ss. XII-XIII), en el qual les torres són el principal element d'anàlisi. S'estudien un total de setze torres...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Mateu Mercadé, Marina
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2023
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:catalán
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:287301
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/287301
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Arqueologia medieval
Arqueología medieval
Medieval Archaeology
Colonització
Colonización
Colonisation
Fortificacions
Fortificaciones
Fortifications
Ciències Humanes
Descripción
Sumario:Aquesta tesi doctoral presenta un estudi arqueològic i documental sobre el procés de conquesta i la posterior colonització feudal de la comarca del Baix Ebre (Tarragona, Catalunya) (ss. XII-XIII), en el qual les torres són el principal element d'anàlisi. S'estudien un total de setze torres, còmput en què es recullen aquelles fortificacions que es conserven físicament en el territori o de les que se'n té constància que haurien existit en un passat no gaire llunyà, però que actualment estan enderrocades. Els objectius que es plantegen consisteixen en determinar el moment de construcció de cada una de les torres. Això implica establir si són o no resultat directe de la conquesta i la colonització feudal. També es vol establir quin paper van tenir les torres en la nova societat cristiana, així com en l'articulació i l'organització dels nous nuclis de població i dels espais de cultiu promoguts pels conqueridors; en altres paraules, es vol identificar quina funció exerciren en el nou ordre feudal. Finalment, es pretén argumentar si les torres estudiades constitueixen un element central de la colonització i, en aquest cas, si es pot establir i descriure arqueològicament un mateix patró d'ocupació i organització del territori i de l'espai agrari, per part dels feudals, en les regions del sud de Catalunya i que formaren part de l'anomenada Catalunya Nova (segles X-XIII). Per donar resposta als objectius plantejats, s'ha seguit un mètode interdisciplinari en el que s'ha fet ús tant del registre documental com de l'arqueològic, així com d'altres tècniques i disciplines que escapen de l'àmbit de les humanitats, però que han resultat ser imprescindibles per a l'avanç i la culminació del projecte. Aquest és el cas de l'arqueometria i de les tècniques de datació absoluta.