Connecting heart and mind: Integrating heart rate variability, resting heart rate and self-reported subjective variables for athlete monitoring and training
En l’àmbit esportiu, l’ús de dades psicofisiològiques per monitorar i prescriure l’entrenament físic és cada vegada més habitual. Tanmateix, cap marcador per si sol determina amb fiabilitat si a l’esportista li convé entrenar o descansar. Aquesta tesi examina si ‒i de quina manera‒ la integració de...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2025 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695837 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/695837 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Psicofisiologia Psychophysiology Psicofisiología Vfc Hrv Psicologia de l'esport Sport psychology Psicologia del deporte Ciències de la Salut 159.9 |
| Summary: | En l’àmbit esportiu, l’ús de dades psicofisiològiques per monitorar i prescriure l’entrenament físic és cada vegada més habitual. Tanmateix, cap marcador per si sol determina amb fiabilitat si a l’esportista li convé entrenar o descansar. Aquesta tesi examina si ‒i de quina manera‒ la integració de tres fonts d’informació millora el monitoratge dels esportistes, incloent: la variabilitat de la freqüència cardíaca (vmHRV), la freqüència cardíaca en repòs (FCR) i les variables subjectives auto-informades (VS). Totes tres, sent recollides amb dispositius portables i protocols d’avaluació ecològica momentània, d’ús comú en l’esport. Per la tesis, es van dur a terme quatre estudis. Primer, una revisió “scoping” (31 estudis, 514 atletes) sobre mètodes emprats i associacions entre vmHRV i VS. La revisió va revelar heterogeneïtat metodològica i va proposar recomanacions per harmonitzar protocols. A continuació, es van dur a terme dos estudis amb ciclistes: un pilot i una intervenció. En el pilot, valors més alts de vmHRV es van vincular a millor estat d’ànim, i es entrenaments d’alta intensitat es van associar a disminucions tant de la vmHRV com de l’estat d’ànim. A la intervenció, es van comparar tres estratègies de prescripció d’intensitat basades en mitjanes mòbils: HRV, HRV+benestar (BE) i HRV+BE+FCR. Tots els grups de l’estudi van millorar el rendiment, però els que incorporaven BE i FCR ho van fer en major mesura. L’últim estudi va avaluar dos dispositius comercials (Apple Watch Series 6 i Polar Vantage M2) en relació amb un electrocardiograma (ECG). L’Apple Watch va mostrar una concordança més alta amb l’ECG que el Polar, especialment en repòs i amb mitjanes de càlcul més petites. A més, a l’estudi es va desenvolupar una metodologia per sincronitzar dades de freqüència cardíaca amb mostreigs diferents, permetent anàlisis d’acord multiescala. En conjunt, les relacions entre vmHRV i VS es van mostrar inconsistents. En part, podria deure’s a diferències de protocol, però també a diferències individuals i del context de cada persona. En resum, es conclou que combinar vmHRV, FCR i VS ofereix un monitoratge personalitzat, superior a l’ús de qualsevol sol marcador per si sol. La tesi dona suport al desenvolupament i a la implantació de sistemes de monitoratge multimarcador i subratlla la rellevància d’integrar les VS. Alhora, remarca la necessitat d’estandarditzar protocols d’enregistrament de vmHRV i VS, tant en recerca com en la pràctica aplicada. |
|---|