Asincronías paciente-ventilador en ventilación mecánica no invasiva. Del laboratorio a la práctica clínica
La prevalença i tipologia de les asincronies pacient-ventilador es coneix en trets molt generals a la pràctica clínica de la ventilació domiciliària no invasiva (VMNID), però no s'ha descrit detalladament a la literatura. Aquesta manca d'informació fa referència també a diferents fenòmens...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:251385 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/251385 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Ventilació mecànica Asincronies Fisiopatologia Ventilación mecánica Mechanical ventilation Asincronías Asynchronies Fisiopatología Physiopathology Ciències de la Salut 616.2 |
| Sumario: | La prevalença i tipologia de les asincronies pacient-ventilador es coneix en trets molt generals a la pràctica clínica de la ventilació domiciliària no invasiva (VMNID), però no s'ha descrit detalladament a la literatura. Aquesta manca d'informació fa referència també a diferents fenòmens intrínsecs i extrínsecs que poden intervenir durant el tractament. L'objectiu del projecte és determinar la presència i el tipus d'asincronies en diferents condicions de mecànica pulmonar i demanda ventilatòria i en diferents models de ventiladors en un entorn de banc de proves i, posteriorment, verificació dels resultats en l'entorn clínic. Es van dissenyar tres estudis de banc de proves que simulaven diferents tipus de pacient en diferents condicions de fuga no intencional, introducció de gasos al circuit i variacions en la demanda inspiratòria. Es va utilitzar un simulador actiu connectat a un polígraf de senyals i a un pneumotacògraf extern. Es van analitzar els registres utilitzant un programari integrat en el polígraf. De la mateixa manera, es va comprovar l'aparició d'asincronies en condicions similars en pacients reals per avaluar la coincidència dels resultats. Els resultats obtinguts van mostrar diferències significatives en el comportament de la ventiladors per a VMNIDs en funció del disseny del trigger i la pressurització, tant a nivell de banc de proves com en entorns clínics. Aquestes diferències van influir en la presència i tipus d'asincronies en pacients sota VMNID. Concretament, després de introducció d'un gas extern al circuit, els ventiladors provats van mostrar diferents respostes i diferents graus de correcció. Aquests comportaments van ser diferents en funció de la quantitat de gas, el nivell d'activació i el tipus de font externa de gas utilitzat. També hi va haver diferències en l'entorn de laboratori en la resposta de diferents models de ventiladors davant d'un model de fuita no intencional. Finalment també van demostrar diferències significatives a nivell de capacitat de pressurització en una sèrie de ventiladors en un entorn de banc de proves davant esforços progressivament creixents. Un cop classificats els ventiladors en funció dels resultats del banc de proves, els models amb un millor comportament al banc de proves va provocar una major descàrrega muscular a igualtat de pressió suport en una cohort de pacients amb MPOC. La conclusió del projecte és que la combinació dels factors estudiats aïllats o combinats, tant intrínsecs com extrínsecs al pacient amb VMNID, van influir en l'aparició d'asincronies pacient-ventilador. El coneixement de la fisiopatologia pulmonar a nivell del pacient i el funcionament tècnic dels dispositius utilitzats en la pràctica clínica és essencial per a l'eficàcia del VMNID. |
|---|