Anàlisi del paper de les dones gitanes immigrants en l’accés als drets socials
Des que el poble gitano va entrar a la Península Ibèrica ara fa gairebé sis-cents anys, la situació de discriminació i la transmissió d’imatges negatives de les societats majoritàries vers aquest s’han anat repetint en la societat catalana i espanyola fins a l’actualitat. Aquesta discriminació es po...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2012 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/96426 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/96426 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | dona gitana drets socials gitanes immigrants Ciències Socials 316 |
| Summary: | Des que el poble gitano va entrar a la Península Ibèrica ara fa gairebé sis-cents anys, la situació de discriminació i la transmissió d’imatges negatives de les societats majoritàries vers aquest s’han anat repetint en la societat catalana i espanyola fins a l’actualitat. Aquesta discriminació es posa de manifest en la literatura científica, en les xarxes socials i mitjans de comunicació, i també en l’experiència quotidiana de les pròpies les persones gitanes que resideixen al nostre país. Tot i que els canvis polítics i socials de les darreres dècades han afavorit la millora del poble gitano arreu del món i, concretament, arreu del territori espanyol, la situació de desigualtat vers la societat majoritària encara perdura. Aquesta realitat es veu exacerbada quan les variables gènere, ètnia i condició d’immigrant conflueixen. Els avenços cap a la igualtat no són homogenis per a la globalitat del poble gitano: els integrants “autòctons” d’aquest poble poden arribar a gaudir de tota una sèrie de millores socials vinculades al seu estatus de ciutadania, a l’hora que compten amb una major acceptació de la seva etnicitat per part de la societat majoritària. En el cas dels homes i dones gitanes immigrants, la cosa canvia: els mecanismes socials tendents a la xenofòbia emergeixen, les velles imatges negatives i actituds racistes que afectaven de forma flagrant les persones gitanes catalanes i espanyoles es focalitza vers les nouvingudes. Existeixen diferents formes de discriminació, institucional, legal, social, entre d’altres, que es fan paleses en les dificultats d’accés de la població gitana immigrant als diferents drets socials, pilars sobre els que es sosté el nostre Estat del Benestar ( Serveis socials, ocupació, seguretat social, sanitat i educació). Els estereotips i les actituds de rebuig cap al poble gitano s’intensifiquen quan s’hi afegeix la variable gènere i la condició d’immigrant. Així, quan es tracta de la situació de la dona gitana immigrant la vulnerabilitat s’incrementa. D’aquí que la present tesi s’interessi per l’estudi de l’accés de les persones gitanes immigrants als drets socials que es vinculen als serveis de benestar, i del paper que la dona gitana immigrant té en aquest procés. Concretament, aquesta investigació pretén analitzar les estratègies que les dones gitanes immigrants desenvolupen i utilitzen per afavorir l’accés als seus propis drets socials, així com de les seves famílies i comunitat. Es tracta d’un estudi qualitatiu basat en l’anàlisi de la literatura científica existent relacionada amb la temàtica, així com en l’anàlisi de les històries de vida de les pròpies dones gitanes immigrants, i d’entrevistes a professionals del àmbit dels serveis socials que treballen amb famílies immigrants. La recerca pretén anar més enllà de la descripció situacional d’aquestes dones identificant, en les diferents experiències vitals, elements que mostren allò que ajuda a superar l’exclusió social en totes les seves dimensions. |
|---|