Interlocked architectures based on a bis-calix[4]pyrrole macrocycle for ion-pair recognition
Aquesta tesi doctoral tracta sobre la síntesi de molècules entrellaçades mecànicament que presenten topologia de rotaxà. Descrivim la síntesi d'un [2]rotaxà amb un 50% de rendiment mitjançant l’estratègia de stoppering utilitzant una reacció optimitzada de cicloaddició d’una azida i un alquí ca...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/402467 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/402467 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Reconoxeiment rotaxane calix[4]pirrol reconocimiento recognition calix[4]pyrrole Ciències 54 543 544 547 |
| Sumario: | Aquesta tesi doctoral tracta sobre la síntesi de molècules entrellaçades mecànicament que presenten topologia de rotaxà. Descrivim la síntesi d'un [2]rotaxà amb un 50% de rendiment mitjançant l’estratègia de stoppering utilitzant una reacció optimitzada de cicloaddició d’una azida i un alquí catalitzada per Cu (I). El producte està compost per un macrocicle d’un calix[4]pirrol i un component lineal d’un N-oxid de 3,5-bis-amidapiridil. Durant els estudis d'optimització de la reacció final (stoppering) vam concloure que l'ús d'anions com a plantilla no eren idonis a causa de la dificultat en la purificació del [2]rotaxà i de l’inhibició del catalitzador. Determinem els paràmetres termodinàmics dels processos de reconeixement del [2]rotaxà amb diferents parells d'ions de tetraalquilamoni en dos dissolvents (cloroform i acetona), i vam poder detectar la formació de dos complexos durant el procés de reconeixement (complexos 1:1 i 2:1). Hem estudiat també la influència de la mida dels stoppers en la síntesi de l'estructura entrellaçada. Així doncs, es conclou que l'ús dels stoppers petits resulta, principalment, en la recuperació dels components no entrellaçats per separat, es a dir, el macrocicle i el component lineal lliure. A més, vam poder identificar traces d'una nova espècie, l'estructura de la qual i en funció d'un conjunt d’experiments per a la seva completa caracterització atribuïm a un hipotètic [3]rotaxà. Els estudis duts a terme en aquesta tesi doctoral proporcionen un coneixement detallat en la síntesi d'estructures entrellaçades. A més a més, poden considerar-se com un primer pas important cap a l'aplicació d'aquest tipus d'estructures com màquines moleculars. |
|---|