Fishing among plastics
Aquesta tesi analitza la ingestió de microdeixalles / ítems d'origen antròpic (AIs), (microlpàstics i fibres d'origen antròpic (AFs)) de diversa composició (sintètiques i de cel·lulosa) en espècies de peixos d'interès comercial de diferents hàbitats com el roger (Mullus barbatus), una...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:273683 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/273683 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microplàstics Microplasticos Microplastics Fibres antropogèniques Fibras antropogenicas Anthropogenic fibres Peixos Peces Fish Ciències Experimentals |
| Sumario: | Aquesta tesi analitza la ingestió de microdeixalles / ítems d'origen antròpic (AIs), (microlpàstics i fibres d'origen antròpic (AFs)) de diversa composició (sintètiques i de cel·lulosa) en espècies de peixos d'interès comercial de diferents hàbitats com el roger (Mullus barbatus), una espècie demersal i el seitó (Engraulis encrasicolus), una espècie pelàgica a diferents localitats del litoral català (Blanes, Barcelona y Tarragona). La ingestió de microdeixalles es produeix al seu medi natural en ambdues espècies, tant actualment (en 2018 y 2019, per a rogers y seitons, respectivament) així como fa 12 anys (de mostres obtingudes durant el 2007). Els AIs s'han trobat en el 50% dels digestius analitzats en ambdues espècies, amb valors mitjans generals de 1.48 AIs/ind (SD=1.98) en rogers i 1.07 AIs/ind (SD=1.50) en seitons. Aquests valors representen un increment del 46% (rogers) i un 30% (seitons) en el percentatge de peixos que ingereixen AIs quan es comparen els individus de Barcelona del últims anys amb els obtinguts durant el 2007. Els AIs trobats als digestius dels peixos es van identificar mitjançant inspecció visual i es van classificar morfològicament. Després de la selecció segons les seves característiques morfològiques, es va realitzar la identificació de la seva composició mitjançant tècniques espectroscòpiques (µ-RAMAN, FTIR y µ-FTIR). En ambdues espècies, les fibres (AFs) foren les més abundants, especialment en els rogers en els que les fibres representen el 95 %. En aquesta espècie, les fibres estaven composades principalment per cel·lulosa (67%) i tereftalat de polietilè (31%), amb una longitud mitjana de 2.50 mm (SD = 2.24). Les AFs de seitons (54 % del total d'ítems trobats) també estaven composades per cel·lulosa (42.97 %) i plàstic (10.9 %), però a més es trobaren partícules (46 %) composades per fragments y films sintètics (polietilè, polipropilè y poliamida). Tanmateix, els nostres resultats revelen diferències geogràfiques al llarg de l'àrea d'estudi amb nivells més alts d'ingesta d'AIs en peixos obtinguts a prop de l'àrea de Barcelona en ambdues espècies. Finalment, se han analitzat els potencials efectes negatius de l'exposició a aquests contaminants avaluant l'estat general de salut dels peixos a través de diferents indicadors, des de els més específics, com bio-marcadors enzimàtics o alteracions histològiques, fins als més generals, como els índexs de condició o infestació parasitaria. Malgrat s'han trobat algunes alteracions histològiques en ambdues espècies, així com diferències en alguns bioindicadors entre les diferents localitats, no se ha trobat relació entre aquestes i la y la presència y/o abundància d'AIs. Paral·lelament, amb la finalitat de determinar la importància del comportament alimentari i la temperatura en la ingestió d'AFs així com els possibles efectes negatius, s'han obtingut exemplars de sardina (Sardina pilchardus) del medi natural i s'han mantingut en condicions de laboratori para ser exposats a est tipus de contaminació. Els nostres resultats demostren que quan las sardines s'alimenten mitjançant filtració (mode d'alimentació menys selectiu), ingereixen més fibres (4.95 fibres/ind (SD=3.43)) en comparació amb del nombre de fibres que ingereixen quan s'alimenten mitjançant la captura selectiva d'aliment (0.6 fibres/ ind (SD=1.04)). A més, després de la ingestió, les fibres viatgen al llarg del tracte digestiu d'aquests peixos fins la seva expulsió total, sense evidències de retenció o acumulació al llarg del temps. La ingestió d'aquestes fibres plàstiques sembla no afectar la condició corporal de les sardines, però sí qe ho fa el comportament alimentari mitjançant la filtració. Finalment, sembla que la temperatura més alta afecta el patró d'expulsió de fibres, especialment en les sardines que s' alimenten mitjançant la filtració, de manera que els canvis en el medi ambient, como el canvi climàtic, podrien actuar como un factor sinèrgic y contribuir negativament a la ingesta d'AIs. |
|---|