Transitions in practice – On the enabling transitions practices carried in intermediary spaces: The case of the public-cooperative community led housing niche in Catalonia
Aquesta tesi ofereix una revisió des del disseny de les pràctiques que faciliten les transicions ecosocials. Es basa en un estudi de cas sobre pràctiques que faciliten la transició ecosocial en l'habitatge dutes a terme en espais d'articulació de les entitats del nínxol d'habitatge co...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695536 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695536 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | transicions transiciones transitions pràctices prácticos practices intermediaris intermediarios intermediaries habitatge col·laboratiu vivienda colaborativa collaborative housing cooperatives d’habitatge cooperativas de vivienda housing cooperatives comuns d’habitatge comunes de vivienda housing commons Humanitats 00 |
| Sumario: | Aquesta tesi ofereix una revisió des del disseny de les pràctiques que faciliten les transicions ecosocials. Es basa en un estudi de cas sobre pràctiques que faciliten la transició ecosocial en l'habitatge dutes a terme en espais d'articulació de les entitats del nínxol d'habitatge cooperatiu a Catalunya. L'estudi s'ha estructurat al voltant de dues qüestions principals. D'una banda, es pregunta quines són les pràctiques de transicions ecosocials als espais d'articulació del nínxol d'habitatge cooperatiu de Catalunya, i en quins contextos de transició coevolucionen aquestes pràctiques. Amb això, es planteja una segona pregunta general sobre com podríem refinar les teories de les pràctiques de transicions ecosocials en espais d'articulació. La metodologia s'estructura al voltant d'una estratègia abductiva, i el seu aparell teòric principal és l'etnografia de dos grans espais d'articulació com els panells d'anàlisi, amb mètodes mixtos tant qualitatius com quantitatius. En conjunt, la tesi presenta dos arguments generals. Una de les contribucions originals principals d'aquesta tesi és estudiar les pràctiques de transició aplicant empíricament el marc dels punts de palanquejament de Meadows (1999) per argumentar que el nínxol estudiat està ampliant i aprofundint el seu potencial transformador i entrant en la fase d'acceleració proposada als estudis de transició. L'altra contribució original principal d'aquesta tesi és argumentar que l'activitat habitualment observada en espais d'articulació són pràctiques transicionals en elles mateixes, i es proposa anomenar-les pràctiques que faciliten les transicions i diferenciar-les entre les directes i les indirectes, oferint finalment també una mapa exhaustiu de centenars d'aquestes pràctiques. Per exemple, les categories ben conegudes dels estudis de transició que parlen de pràctiques al voltant de la visió, l'aprenentatge i el treball en xarxa es considerarien pràctiques facilitadores indirectes i els instruments de política pública, les campanyes d'incidència o serveis per a l'usuari serien pràctiques facilitadores directes. La noció al voltant de la (in)directivitat es fa servir per ampliar i aprofundir l'atenció dels estudis de transició, actualment centrades principalment en metodologies o pràctiques facilitadores indirectes basades en moments de convergència, i orientar-los cap a pràctiques facilitadores directes més centrades en intervencions de formes distribuïdes. Finalment, juntament amb altres categories de pràctiques per a les transicions ecosocial existents, aquesta tesi proposa un marc de treball per a les pràctiques de les transicions. |
|---|