Caracterització de la precipitació i canvi climàtic en àrees de muntanya. El cas dels Pirineus
[cat] Per la seva altitud i localització en una àrea de transició climàtica entre el domini temperat i humit de latituds més septentrionals, i el domini càlid i sec de latituds subtropicals, el Pirineu esdevé una àrea d’elevada variabilitat termo-pluviomètrica. El fet anterior, lligat amb l’actual p...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/185160 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/185160 http://hdl.handle.net/10803/674121 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Climatologia Muntanyes Precipitacions (Meteorologia) Pirineus Climatology Mountains Precipitations (Meteorology) Pyrenees |
| Sumario: | [cat] Per la seva altitud i localització en una àrea de transició climàtica entre el domini temperat i humit de latituds més septentrionals, i el domini càlid i sec de latituds subtropicals, el Pirineu esdevé una àrea d’elevada variabilitat termo-pluviomètrica. El fet anterior, lligat amb l’actual procés de canvi climàtic, reforça l’interès per conèixer els canvis en el comportament dels centres d’acció atmosfèrics que expliquen les dinàmiques pluviomètriques d’aquesta regió. Els objectius generals d’aquesta tesi doctoral s’han centrat a 1) caracteritzar els principals patrons sinòptics que condicionen la pluviometria del Pirineu; 2) construir un entorn repetible que permeti aquesta caracterització mencionada anteriorment, però traslladable a qualsevol indret del planeta; 3) finalment, analitzar les característiques futures del clima pirinenc, centrant la mirada en els períodes perllongats sense precipitació i d’altes temperatures. Els resultats obtinguts han permès caracteritzar sinòpticament les principals situacions sinòptiques que determinen la pluviometria del Pirineu, de forma general, però també per a casos extrems (≥ 100 mm/24h). Fruit d’aquesta relació entre els patrons sinòptics i la precipitació diària, s’ha proposat una metodologia que permet l’obtenció de regions categòriques explicatives dels principals patrons pluviomètrics de la regió, així com establir-ne la seva pròpia tendència pluviomètrica. Precisament, aquestes tendències regionals han permès quantificar un descens estadísticament significatiu de la precipitació anual a l’àrea més meridional del Pirineu. Aquest flux metodològic ha estat implementat en una llibreria en llenguatge de programació R, anomenada synoptReg, la qual cobreix 1) la descàrrega de dades de reanàlisi atmosfèrica; 2) la computació d’una classificació sinòptica; 3) l’espacialització dels valors diaris de precipitació en relació a cada patró sinòptic; i culmina amb 4) la regionalització categòrica d’aquests patrons de precipitació. Finalment, i pel que fa a l’evolució futura de les sequeres meteorològiques –conegudes com a ratxes seques– i de la temperatura màxima extrema que es produeix en el seu interior, en un escenari intermedi d’emissions d’efecte hivernacle (RCP4.5), l’augment del risc induït per aquestes dues variables es veurà incrementat a causa d’un fort augment de la temperatura extrema. En canvi, sota un escenari d'altes emissions (RCP8.5), els riscos futurs induïts per aquests extrems compostos seran conseqüència d'un increment, tant de la temperatura extrema interna, com de la longevitat d’aquests períodes secs de llarga durada, sobretot durant la primavera. D’aquesta manera, aquesta tesi aborda diferents perspectives climàtiques d’elevat interès per a la població pirinenca, però també per a les regions circumdants que es beneficien dels recursos que ofereix la serralada més important de l’Europa central, amb el permís dels Alps. |
|---|