Spatial variation in plant-pollinator relationships
Els patrons de variabilitat espacial en comunitats naturals han sigut habitualment estudiats en escales espacials grans, comparant hàbitats, on la distribució d'espècies està bàsicament relacionada amb factors ambientals. Tot i això, dintre un hàbitat és possible trobar variabilitat espacial a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:240273 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/240273 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Variabilitat espacial Variabilidad espacial Spatial variation Comunitats de pol·linitzadors Comunidades de polinizadores Pollinator communities Interaccions planta-pol·linitzador Interacciones planta-polinizador Plant-pollinator interactions Ciències Experimentals |
| Sumario: | Els patrons de variabilitat espacial en comunitats naturals han sigut habitualment estudiats en escales espacials grans, comparant hàbitats, on la distribució d'espècies està bàsicament relacionada amb factors ambientals. Tot i això, dintre un hàbitat és possible trobar variabilitat espacial a petita escala. La variació en la ocurrència i l'abundància de les espècies al llarg de l'espai afectarà l'estructura de les interaccions ja que diferents espècies varien en les seves característiques i amb el nombre i identitat de les espècies amb qui poden interactuar. La variabilitat espacial en les comunitats pot tenir també conseqüències ecològiques i evolutives ja que la variació en la distribució de les espècies afecta el funcionament dels ecosistemes. La pol·linització és un procés clau als ecosistemes terrestres, ja que al menys el 90% de les espècies d'angiospermes depenen de la pol·linització per animals. L'objectiu general d'aquesta tesi és analitzar la relació entre l'estructura de les comunitats planta-pol·linitzador, la funció ecosistèmica, i els patrons d'interacció al llarg de l'espai. Primer, volem veure el grau de variabilitat espacial a escala local en una comunitat planta-pol·linitzador en un hàbitat uniforme i entendre els factors afectant la variabilitat. Amb tal fi analitzem l'heterogeneïtat espacial d'una comunitat de plantes i els seus pol·linitzadors en un matollar mediterrani. Mostrem que, tot i l'aparent uniformitat, tant flors com pol·linitzadors mostren uns alts nivells de variabilitat resultant en un mosaic de comunitats locals. Els recursos no són limitants, i l'abella de la mel no afecta la distribució de la comunitat de pol·linitzadors silvestres. En general mostrem que la variabilitat de la comunitat floral no és el major predictor de la comunitat de pol·linitzadors, indicant que altres factors són importants per explicar la distribució dels pol·linitzadors a escala local. Segon, ens aprofitem de la variabilitat espacial en la comunitat de pol·linitzadors en el mateix matollar mediterrani i analitzem els efectes en la funció pol·linitzadora i l'èxit reproductiu de l'espècie ginodioica Thymus vulgaris. La deposició de pol·len es veu afectada per l'estructura de la comunitat de pol·linitzadors en els dos morfs, però no hem trobat efecte dels pol·linitzadors en l'èxit reproductiu de cap dels dos morfs indicant que la pol·linització és adequada en la majoria de poblacions estudiades. El nostre estudi mostra que la variabilitat local en la composició dels pol·linitzadors pot tenir conseqüències importants en la funció pol·linitzadora, especialment en les plantes que són més dependents dels pol·linitzadors. Finalment estudiem si hi ha una relació entre les característiques florals i les visites dels pol·linitzadors en comunitats naturals, centrant-nos en el color. Tot i que els pol·linitzadors presenten preferències de color innates, la idea de que els colors d'una flor poden ser un predictor important dels seus principals pol·linitzadors és molt controvertit ja que l'elecció de flor és dependent del context. Trobem associacions consistents entre grups de pol·linitzadors i determinats colors, i aquestes associacions coincideixen amb les predites per la teoria dels síndromes de pol·linització. Tot i això, les flors amb colors similars no atreuen assemblatges de pol·linitzadors similars. L'explicació d'aquest resultat paradoxal seria que la majoria d'espècies de flors són generalistes. Veiem que a pesar de que les preferències de color dels pol·linitzadors sembla que condicionin les interaccions planta-pol·linitzador, les forces selectives sota aquestes preferències no són suficientment fortes com per mediar l'aparició i manteniment d'associacions estretes entre plantes i pol·linitzadors basades en el color. |
|---|