Entre dos mares: facultad de biología y centro de investigación en Roquetas de Mar, Almería
Roquetas de Mar se situa entre dos mars: el Mediterrani i el Mar de Plàstic, una enorme extensió blanca a l'Oest formada per hivernacles. A la frontera entre els dos, la tensió que es produeix genera un territori maltractat i oblidat de buits inacabats i inconnexos. El projecte se situa en un d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/374593 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/374593 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | College buildings -- Spain -- Roquetas de Mar Research institutes -- Spain -- Roquetas de Mar Investigación Invernaderos Sostenibilidad Facultad Roquetas de Mar Plaza Vacíos Fronteras Límites Conexión Edificis universitaris -- Andalusia -- Roquetas de Mar Centres d'investigació -- Edificis -- Andalusia -- Roquetas de Mar Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis |
| Sumario: | Roquetas de Mar se situa entre dos mars: el Mediterrani i el Mar de Plàstic, una enorme extensió blanca a l'Oest formada per hivernacles. A la frontera entre els dos, la tensió que es produeix genera un territori maltractat i oblidat de buits inacabats i inconnexos. El projecte se situa en un d'aquests buits, adossant-se acuradament a les mitgeres existents i seguint les traces dels edificis, amb la voluntat de donar-li un final i un començament a la ciutat, creant una nova illa urbana que en el seu interior alberga una gran plaça, un nou node urbà que dialoga amb el límit en comptes de donar-li l'esquena. Amb la construcció d'un centre de recerca agrícola es busca canviar el paradigma de l'ús dels hivernacles, que passen de ser entesos com un lloc de cultiu i explotació, a una oportunitat per a l'ensenyament i l'experimentació. L'espai central pretén funcionar com un oasi entre els dos mons, un jardí ple de vegetació que propiciï noves interaccions entre els habitants del lloc, produint una reactivació de la ciutat gràcies a la introducció d'un nou usuari: l'estudiant. L'edifici adopta la lògica estructural i constructiva dels hivernacles, amb elements constructius lleugers i una clara estratègia climàtica, portant-lo a una escala humana per a la ciutat, i així aconseguir un diàleg entre els dos mons. |
|---|