Cases Barates de Girona. El barri de Sant Cugat de Salt (1956)
Les cases barates de Sant Cugat de Salt, construïdes el 1956, són un nou exemple de conjunt arquitectònic que té per objectiu resoldre el problema de l’habitatge digne en la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX al nostre país. Una promoció residencial que, de manera semblant a les altres construcci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | Consejo General de la Arquitectura Técnica de España (CGATE) |
| Repositorio: | RIARTE |
| OAI Identifier: | oai:www.riarte.es:20.500.12251/1407 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/20.500.12251/1407 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Barrio de Sant Cugat de Salt (Girona) Casas baratas Historia de la construcción Girona Urbanismo Vivienda social Normativa urbanística Rehabilitación urbana Emigración Problemas sociales 3305.14 Viviendas 3305.28 Regulaciones, Códigos y Especificaciones 6310.09 Calidad de Vida 6310.10 Conflicto Social y Adaptación 5503.01 Historia Local 5506.01 Historia de la Arquitectura 6201.03 Urbanismo 5404.01 Geografía Urbana 3329.04 Uso del Suelo 3329.08 Medio Urbano |
| Sumario: | Les cases barates de Sant Cugat de Salt, construïdes el 1956, són un nou exemple de conjunt arquitectònic que té per objectiu resoldre el problema de l’habitatge digne en la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX al nostre país. Una promoció residencial que, de manera semblant a les altres construccions de cases barates de les nostres comarques, va ser promocionada pel Patronat de l’Habitatge. Aquesta promoció tenia com a protagonistes especials els materials (maó foradat), l’estructura (volta bufada), la tipologia (casa amb jardí), l’organització (barri autosuficient) i sobretot el seu realitzador (paleta tradicional). Una manera de fer arquitectura que va solucionar de la manera més fàcil, senzilla i directa un dels grans problemes de l’època: la manca d’habitatges. Alguns autors descriuen molt bé la situació: «El problema que a tots ens urgeix, per damunt d’altres consideracions arquitectòniques, és de donar casa al més dignament possible al major nombre possible de famílies, amb el menys de temps possible: no hi ha res tan concret i tan complex alhora» (Bohigas, 1963: 141).Les cases barates de Sant Cugat de Salt, construïdes el 1956, són un nou exemple de conjunt arquitectònic que té per objectiu resoldre el problema de l’habitatge digne en la dècada dels anys 50 i 60 del segle XX al nostre país. Una promoció residencial que, de manera semblant a les altres construccions de cases barates de les nostres comarques, va ser promocionada pel Patronat de l’Habitatge. Aquesta promoció tenia com a protagonistes especials els materials (maó foradat), l’estructura (volta bufada), la tipologia (casa amb jardí), l’organització (barri autosuficient) i sobretot el seu realitzador (paleta tradicional). Una manera de fer arquitectura que va solucionar de la manera més fàcil, senzilla i directa un dels grans problemes de l’època: la manca d’habitatges. Alguns autors descriuen molt bé la situació: «El problema que a tots ens urgeix, per damunt d’altres consideracions arquitectòniques, és de donar casa al més dignament possible al major nombre possible de famílies, amb el menys de temps possible: no hi ha res tan concret i tan complex alhora» (Bohigas, 1963: 141). |
|---|