Synthesis, characterization and theoretical calculations of ZnTiO3 for the adsorption and photocatalytic removal of Methylene Blue dye
Actualment, els nanomaterials han despertat gran interès per a aplicacions ambientals, com la remoció de colorants en aigües residuals. La present tesi va tenir per finalitat, la preparació de materials estructurats amb propietats adsorbents i fotocatalítiques per a la remoció del colorant catiònic...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674398 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/674398 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Fotocatàlisi Adsorció Nanomaterials Fotocatálisis Adsorción Nanomateriales Photocatalysis Adsorption Ciències 504 54 549 62 |
| Sumario: | Actualment, els nanomaterials han despertat gran interès per a aplicacions ambientals, com la remoció de colorants en aigües residuals. La present tesi va tenir per finalitat, la preparació de materials estructurats amb propietats adsorbents i fotocatalítiques per a la remoció del colorant catiònic blau de metilè (MB) en solucions aquoses. Per a això, inicialment es van recol·lectar i van caracteritzar diverses argiles equatorianes que van ser utilitzades com a suports de fotocatalitzadors preparats a base de zinc i titani. Els fotocatalitzadors ZnTiO3/TiO2, ZnTiO3/TiO2/La i TiO2 (anatasa) van ser sintetitzat mitjançant el mètode sol-gel. Les argiles G-Clay i R-Clay van ser utilitzades com a fonts de matèria primera per a sintetitzar zeolites FAU i LTA, respectivamente, mitjançant fusió alcalina i mètode hidrotermal. Les zeolites es van combinar amb les seves argiles precursores i amb els fotocatalitzadors per preparar pèl·lets que van ser utilitzats amb èxit en proves de remoció de MB en solucions aquoses. Les isotermes experimentals es van ajustar al model de Langmuir i les cinètiques experimentals al model de pseudo-segon ordre, la qual cosa va evidenciar una adsorció de monocapa en una superfície que contenia un nombre infinit de llocs idèntics, mantenint una taxa d'adsorció constant durant el procés |
|---|