Les polítiques esportives municipals als inicis de la democràcia. Els casos de Vic i Sant Feliu de Llobregat en el període 1979-1991

La investigació realitzada té com a objectiu analitzar i descriure el procés de creació de les polítiques esportives municipals des del moment de recuperació de la democràcia, l'any 1979, fins a 1991. El període inclou tres legislatures i s'atura l'any abans de la celebració dels Jocs...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Burriel Paloma, Joan Carles
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2015
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/101327
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/101327
http://hdl.handle.net/10803/387816
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Esports
Política esportiva
Sports
Sports and state
Descripción
Sumario:La investigació realitzada té com a objectiu analitzar i descriure el procés de creació de les polítiques esportives municipals des del moment de recuperació de la democràcia, l'any 1979, fins a 1991. El període inclou tres legislatures i s'atura l'any abans de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, moment que es considera un important canvi amb repercussions en tot el sistema esportiu català. La intencionalitat de l'estudi és la d'observar aquest procés des d'una perspectiva longitudinal intentant extreure aspectes que puguin ser significatius per poder relacionar el tipus de política esportiva municipal amb les forces polítiques que governaven els ajuntaments d'aquella època. Per aquesta raó, el disseny estratègic de la recerca s'ha basat en l'estudi de cas i la metodologia comparativa, amb l'anàlisi, la descripció i la comparació de les polítiques esportives de dos ajuntament ideològicament diferents. Amb un disseny polar i seguint criteris demogràfics i geogràfics, els municipis seleccionats han estat Vic i Sant Feliu de Llobregat, situats a la província de Barcelona, amb una grandària similar, al voltant dels 30.000 habitants, capitals de la seva comarca, i amb un govern municipal de Convergència i Unió, en el cas de Vic, i del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)—després Iniciativa per Catalunya (IC)— pel que fa a Sant Feliu de Llobregat. La recerca es posiciona, principalment, dins el paradigma qualitatiu i fa un procés d'immersió en la política esportiva de les dues ciutats escollides agafant com a fonts d'obtenció de dades els documents públics generats pels mateixos ajuntaments (actes dels plens, del patronat municipal d'esports i els pressupostos municipals) i documents exteriors (butlletins municipals i premsa comarcal) que s'utilitzen per a la contextualització i l'aprofundiment en l'estudi del sistema esportiu de les ciutats. La tècnica de producció de dades utilitzada es basa en l'anàlisi de contingut de les actes municipals i els documents exteriors i en una anàlisi dissenyada de manera específica pel que fa a la documentació pressupostària. L'anàlisi de contingut ha permès fer una categorització de les diferents temàtiques que després s'utilitzen per a l'anàlisi comparativa dels dos municipis i extreure'n conclusions sobre les polítiques esportives de les ciutats analitzades. El treball finalitza amb l'elaboració d'una proposta de model teòric per a l'anàlisi de les polítiques esportives municipals aplicable als ajuntaments d'aquella època i susceptible de ser utilitzat per a l'estudi de les polítiques esportives actuals