Model territorial, autonomia i votants : els reptes organitzatius del PSOE (2003-2011)
Aquesta tesi doctoral està centrada en el funcionament dels partits d'àmbit estatal (PAES) en estats compostos a través de tres perspectives desenvolupades en quatre capítols: la dimensió orgànica, la institucional i l’electoral. Els PAE que operen en un context institucional multinivell han de...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/108041 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/108041 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Descentralització Estats Compostos Sistemes de partits Partits d'àmbit estatal Espanya Catalunya PSOE Regionalisme Federalisme Decentralization Compound States Party Systems Statewide parties Spain Catalonia Regionalism Federalism 32 |
| Resumo: | Aquesta tesi doctoral està centrada en el funcionament dels partits d'àmbit estatal (PAES) en estats compostos a través de tres perspectives desenvolupades en quatre capítols: la dimensió orgànica, la institucional i l’electoral. Els PAE que operen en un context institucional multinivell han de fer front a una nova realitat política que modifica el seu funcionament ordinari, tant a les institucions de govern i oposició com en el funcionament orgànic i electoral del partit. Operar en estat compost implica per als partits la necessitat d’establir uns espais de decisió interna entre el partit i les organitzacions territorials del mateix partit, però també pot implicar donar respostes a l’aparició d’arenes electorals diverses, fent front a electorats que competeixen en clivelles electorals diverses i Partits d’Àmbit No Estatal que reclamen nous mecanismes d’autogovern o de govern compartit amb l’Estat. Aquest context ha contribuït al sorgiment d’una literatura que connecta la influència de l’element territorial en els partits. Concretament, durant la dècada dels 2000 s’han donat les primeres passes en la incidència de la descentraltizació en les estructures orgàniques i els mecanismes de decisió interna; l’impacte en l’arena electoral i l’evolució dels sistemes de partits en diversos nivells territorials. Aquest treball es desenvolupa seguint el camí iniciat durant la dècada dels 2000, amb l’interès de conceptualització aquesta qüestió, a través de l’anàlisi de continguts empírics en funció d’estudis de cas enfocats al cas del PSOE. Aquesta tesi contribueix a aquest debat presentant quatre capitols que adrecen la qüestió de com s’adapten els PAES, i més concretament el PSOE, a un context multinivell. La tesi analitza el període 2003-2011 i planteja els mecanismes que contribueixen a que les seccions subestatals dels PAES puguin dur a terme estratègies pròpies. |
|---|