Biomarcadors de resposta farmacològica en dones postmenopàusiques amb esquizofrènia
INTRODUCCIÓ: La menopausa és un procés caracteritzat per un decliu en els nivells d’estrògens, i és per tant un període de vulnerabilitat biològica en dones amb esquizofrènia. Amb la present tesi es pretèn investigar variables clíniques, reproductives i hormonals capaces de influenciar la resposta a...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/664133 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/664133 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Marcadors bioquímics Marcadores bioquímicos Biochemical markers Esquizofrènia Esquizofrenia Schizophrenia Menopausa Menopausia Menopause Antipsicòtics Neurolépticos Antipsychotic drugs Ciències de la Salut 616.89 |
| Sumario: | INTRODUCCIÓ: La menopausa és un procés caracteritzat per un decliu en els nivells d’estrògens, i és per tant un període de vulnerabilitat biològica en dones amb esquizofrènia. Amb la present tesi es pretèn investigar variables clíniques, reproductives i hormonals capaces de influenciar la resposta antipsicòtica en l’esquizofrènia a la menopausa. Aquesta tesi està formada per dos articles: el primer (Estudi 1) investiga si la resposta antipsicòtica difereix d’acord a la influència de l’exposició acumulada d’estrògens i el temps succeït des de la menopausa, quines dimensions psicopatològiques responen millor i quines variables influencien més aquestes dimensions. El segon article (Estudi 2) pretèn correlacionar no només els nivells d’hormones gonadals, sino els nivells de FSH, LH i la ràtio FSH/LH amb la millora en símptomes clínics específics en dones postmenopàusiques amb esquizofrènia. MÈTODES: L’estudi 1 avalua 64 dones postmenopàusiques amb esquizofrènia que realitzen seguiment a 12 setmanes en un estudi prospectiu. L’exposició acumulada als estrògens al llarg de la vida i el temps transcorregut des de la menopausa van ser analitzats com a potencials predictors de la resposta antipsicòtica. Es van realitzar anàlisis de regressió per investigar l’associació entre potencials factors confusors i la resposta antipsicòtica. A l’estudi 2, van participar 37 dones postmenopàusiques amb esquizofrènia en fase aguda, tractades amb un nou antipsicòtic determinat per necessitats clíniques, en un estudi prospectiu observacional a 12 setmanes. Es van obtenir nivells sèrics d’hormones gonadals, FSH i LH, a nivell basal. Es van realitzar anàlisis de correlació parcial entre les variables clíniques i hormonals, realitzant una correcció de Bonferroni per a ajustar els resultats. RESULTATS: L’estudi 1 va mostrar que 42 participants (66%) van ser responedores a antipsicòtics. El temps transcorregut des de la menopausa es va associar estadísticament i negativament amb la resposta antipsicòtica global, explicant gairebé el 42% de la variància del model. Per tant, l’estudi 1 suggereix que la resposta antipsicòtica empitjora amb la durada de la menopausa. A l’ajustar els resultats per les múltiples comparacions realitzades, els assajos hormonals que vam realitzar a l’estudi 2 no van provar una associació significativa amb la millora clínica en cap dels dominis simptomàtics de l’esquizofrènia. CONCLUSIONS: Un període de temps perllongat des de la menopausa es va associar negativament amb la resposta antipsicòtica en esquizofrènia després de la menopausa. Els nivells d’hormones gonadals, FSH, LH i la ràtio FSH/LH, un índex de pobra resposta ovàrica, no es van associar amb la millora clínica a la menopausa en dones amb esquizofrènia. L’eix hipotalàmic-pituïtari-adrenal prèn un paper en aquestes edats. Per aquest motiu, la relació entre les hormones gonadals i adrenals i la resposta antipsicòtica requereix de més investigacions. |
|---|