| Summary: | La tesi estudia les memòries personals dels líders polítics que van protagonitzar la transició a la democràcia. Aquestes memòries formen part de la construcció del relat dominant sobre la transició, un relat que ha influït d'una manera fonamental en la política espanyola dels trenta últims anys. Així doncs, l'anàlisi del relat compartit dels seus protagonistes permet comprendre com la transició política ha esdevingut un símbol. Efectivament, la transició no deixa de ser una forma de representació simbòlica del concepte de democràcia, que la delimita i en determina les possibilitats. Partint de les teories sobre la memòria com a fet social, el treball desenvolupa, en primer lloc, una anàlisi dels condicionants en la construcció d'una memòria pública sobre la transició política. En segon lloc, s'analitza el paper de les memòries personals en la legitimació del relat sobre la transició. I finalment es duu a terme una anàlisi del discurs dels textos publicats per vuit polítics líders de la transició. Aquesta anàlisi transversal permet revelar la presència d'un relat comú que supera les diferències ideològiques dels autors analitzats: Leopoldo Calvo-Sotelo, Santiago Carrillo, Manuel Fraga, Rodolfo Martín Villa, Gregorio Peces-Barba, Jordi Solé Tura i Josep Tarradellas.
|
|---|
