Relacions entre la cultura gráfica popular catalana i europea a l'època Moderna

El gravat xilogràfic, aquest particular producte figuratiu que va iniciar una nova cultura visual i social a Europa a finals del segle XIV, sovint ha estat ignorat per la historiografia o bé confinat als marges de la calcografia, considerant-10 d'una categoria artística de rang inferior. Possib...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Socias Batet, Immaculada, 1945-
Tipo de recurso: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:1998
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/112705
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/112705
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Història de l'art
Gravat
Impremta
Catalunya
Art history
Engraving
Printing
Catalonia
Descripción
Sumario:El gravat xilogràfic, aquest particular producte figuratiu que va iniciar una nova cultura visual i social a Europa a finals del segle XIV, sovint ha estat ignorat per la historiografia o bé confinat als marges de la calcografia, considerant-10 d'una categoria artística de rang inferior. Possiblement una de les causes d'aquest menysteniment ha estat el freqüent anonimat, que I'ha considerat signe d'una producció artesana repetitiva, sense pretensions artístiques, tot i que: podem mencionar excel·lents gravadors sobre fusta com Andreae a Alemanya, els Abadal a Catalunya, o Van Sichem i Valckert a Amsterdam. Com diem, la historiografia ha demostrat poc interès per la xilografia i així el mateix Vasari sense deixar de reconèixer-ne els mèrits, la va criticar tant per l'ús vulgar, com per la profusió. De fet, cal esperar el segle XIX amb les recerques de Kristeller i sobretot de Champfleury, historiadors; influïts per les reivindicacions del romanticisme, van ser uns autèntics pioners en el camp del gravat popular, la llavor dels quals va fruitar especialment a Itàlia amb Novatig i Bertarellilo, a França amb Ducharte i Saulnier, a Flandes i Holanda amb Heurck & Boeltenoogen.