​Synchrotron-based characterization of bulk metallic glasses

La difracció de raigs X de sincrotró permet la monitorització in situ de canvis estructurals ràpids en materials durant l'aplicació d'estímuls externs com processos mecànics, químics o tèrmics. En vidres metàl·lics, això permet la identificació de fases metaestables que emergeixen de la ma...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Rovira Ferrer, David|||0000-0003-3867-8987
Tipo de documento: dissertação
Data de publicação:2023
País:España
Recursos:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositório:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglês
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/403367
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2117/403367
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Metallic glasses -- Magnetic properties
metallic glass
synchrotron X-ray diffraction
thermal transitions
in-situ characterization
Vidres metàl·lics -- Propietats magnètiques
Àrees temàtiques de la UPC::Física
Descrição
Resumo:La difracció de raigs X de sincrotró permet la monitorització in situ de canvis estructurals ràpids en materials durant l'aplicació d'estímuls externs com processos mecànics, químics o tèrmics. En vidres metàl·lics, això permet la identificació de fases metaestables que emergeixen de la matriu amorfa durant programes de temperatura com els aplicats durant la Calorimetria Diferencial Ràpida de Barrido (FDSC) amb altes velocitats d'escalfament i refredament al rang de 1 - 100 000 K/s. Tot i això, l'alta energia i el feix focalitzat que proporcionen les instal·lacions de sincrotró d'última generació podrien alterar els estats energètics del material i els seus mecanismes de cristal·lització. En aquest treball, un aliatge Pt57.5Cu14.7Ni5.3P22.5 (at.%) produït per "suction casting" se sotmet a experiments de FDSC sota control in-situ i ex-situ, és a dir, amb i sense irradiació de raigs X. Es calculen les diferents transformacions tèrmiques, les energies d'activació i els diagrames de transformació tèrmica contínua per comparar-los. Es troben diferències significatives entre les dues condicions, i les més notables són el major nombre de fases cristal·lines i el pas de recuit a 296ºC amb els raigs X encesos. Es parteix de la hipòtesi que l'absorció de raigs X pel xip d'or i l'estat líquid superrefredat de l'aliatge escalfen respectivament la mostra i augmenten la cinètica vibratòria dels elements lleugers del material. Això significa que els resultats de la caracterització per sincrotró in situ s'han de considerar “influïts per la radiació”.