L'Avaluació formativa en l'ensenyament i l'aprenentatge de la composició escrita
Aquesta investigació posa en relleu els processos de composició escrita desenvolupats pels alumnes en una situació natural de classe durant una tasca de redacció cooperativa i descriu com es desenvolupa l'avaluació formativa prevista per la professora amb l'ajuda d'una pauta. Es parte...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2009 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:55154 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/55154 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Composició (Llenguatge) Redacció (Literatura) |
| Sumario: | Aquesta investigació posa en relleu els processos de composició escrita desenvolupats pels alumnes en una situació natural de classe durant una tasca de redacció cooperativa i descriu com es desenvolupa l'avaluació formativa prevista per la professora amb l'ajuda d'una pauta. Es parteix dels supòsits següents: a) la pauta d'avaluació ajudarà els alumnes a gestionar el procés de composició i a regular l'aprenentatge; b) la pauta servirà perquè els alumnes facin explícits els coneixements treballats durant la Seqüència Didàctica i els utilitzin en el moment de revisar els seus textos; i c) no tots els grups d'alumnes faran el mateix ús de la pauta d'avaluació. Les preguntes que guien la recerca es formulen dins de tres àmbits. El primer pretén conèixer com utilitzen els petits grups d'alumnes la pauta d'avaluació; el segon vol mostrar la relació que hi ha entre la pauta i la regulació del procés de composició dels textos; i el tercer busca establir les característiques de l'activitat metalingüística manifestada en el procés de composició escrita. La primera part del treball recull el marc teòric, que prové a la vegada de dues tradicions diferents. En el primer capítol s'exposa la visió de l'avaluació formativa des dels estudis psicopedagògics i sociològics, de la qual es destaquen fonamentalment quatre idees: 1) l'avaluació formativa entesa com un procés de regulació inserit en el si dels processos d'aprenentatge escolar; 2) l'avaluació com un mecanisme al servei de la diversificació de l'ensenyament i de la compensació de les desigualtats dels alumnes; 3) l'avaluació com un procés de negociació en el marc de la interacció que representa tot procés de formació; i 4) l'avaluació com a procés d'autoregulació que permet l'adquisició de l'autonomia de l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Al segon apítol es presenta el marc teòric de l'ensenyament i l'aprenentatge de la composicio escrita, concretat en una proposta de seqüències didàctiques basades en projectes, desenvolupada fonamentalment per Camps (1994). Aquestes seqüències didàctiques es caracteritzen per integrar dues activitats diferents: una de discursiva, que consisteix en l'elaboració d'un text, i una altra d'aprenentatge, pròpia del marc escolar en el qual té lloc. L'atenció al procés de composició escrita és una altra de les característiques del model d'ensenyament triat, així com la interrelació entre els continguts de tipus declaratiu i els de tipus procedimental. És en aquest segon capítol on es planteja també el marc propi de l'avaluació formativa en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la composició escrita, que recull les aportacions esbossades en el primer capítol i les articula en funció de l'especificitat de l'ensenyament de la composició escrita i de les característiques del model didàctic escollit. La segona part del treball conté l'exposició de la investigació empírica i s'organitza en quatre capítols. En els dos primers s'explicita el disseny de la recerca: es formulen els objectius i preguntes de recerca que la guien, s'exposa i es justifica la metodologia qualitativa utilitzada i es descriu el context de situació natural en què s'ha produït el procés de recollida de les dades. Els dos capítols restants són els dedicats a presentar l'anàlisi de les dades i els resultats obtinguts. En ells es descriuen, respectivament, l'anàlisi del procés de composició escrita en grup i l'anàlisi de l'avaluació formativa en el procés de composició escrita en grup. La tercera i última part sintetitza les conclusions generals que poden extreure's de les anàlisis precedents i les línies de futur que obre aquesta recerca. Les conclusions s'estructuren en tres punts principals: a) la pauta facilita els comentaris dels alumnes de secundària sobre els continguts d'aprenentatge de la seqüència didàctica; b) el procés seguit per cada grup és divers i l'ús que es fa de la pauta també ho és; i c) la unitat d'anàlisi que hem anomenat "Seqüència metalingüística" té un interès remarcable per accedir al procés seguit pels alumnes en la tasca de redacció. |
|---|