Dispensació d'antibiòtics sense recepta a les oficines de farmàcia
Introducció L'ús indiscriminat d'antibiòtics, l'augment de les resistències i la mancança d'investigació en nous antibiòtics fa que ens trobem en un moment de crisi antibiòtica on cal prendre mesures. La dispensació d'antibiòtics sense recepta és un fet habitual en el nostre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:186906 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/186906 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Antibiòtic Antibiótico Antimicrobial Dispensació sense recepta Dispensación sin receta Over-the-counter Farmàcia comuntària Farmacia comunitaria Pharmacy |
| Sumario: | Introducció L'ús indiscriminat d'antibiòtics, l'augment de les resistències i la mancança d'investigació en nous antibiòtics fa que ens trobem en un moment de crisi antibiòtica on cal prendre mesures. La dispensació d'antibiòtics sense recepta és un fet habitual en el nostre país sense tenir en compte el risc que suposa tant per al pacient com per a la societat. La dispensació sense receptes a les farmàcies contribueix a aquest ús indiscriminat; seria important conèixer-ne la situació actual. Objectiu Analitzar la dispensació d'antibiòtics sense recepta mèdica oficial per a tractar una infecció d'orina, un quadre de mal de coll o un de bronquitis aguda a les oficines de farmàcia de la Regió Sanitària Camp de Tarragona. Materials i mètodes Estudi prospectiu realitzat en el període comprès entre el gener de 2013 i el febrer de 2014 a la Regió Sanitària Camp de Tarragona. En aquest estudi es va utilitzar la metodologia del pacient simulat, aquest es desplaçava a les farmàcies demanant que li dispensessin un tractament per la patologia que simulava. Resultats Es van visitar un total de 220 farmàcies. Es van vendre antibiòtics sense recepta en 119 (54,1%) de les farmàcies visitades. El cas simulat en el que es van vendre més antibiòtics va ser en la infecció d'orina, en 60 (81,1%), seguit del mal de coll en 35 (47,9%) farmàcies i en últim lloc quan es va simular una bronquitis aguda, en 24 (32,9%) farmàcies (p 0,001). Un 70,6% d'aquestes dispensacions es van realitzar entre el primer i el segon nivell d'exigència, és a dir, quan la pacient només havia demanat tractament per la simptomatologia, sense mencionar que volia un antibiòtic. En un 73,9% dels casos en què es va vendre un antibiòtic no es va preguntar per les al·lèrgies de la pacient i en cap dels casos es va preguntar per un possible embaràs. Es va recomanar anar al metge en un 65,4% dels casos. Només en un 9,9 % dels casos, l'argument per no dispensar l'antibiòtic va ser de tipus raonat. Conclusió Aquests resultats mostren que tot i les campanyes que s'han fet per conscienciar la població sobre l'ús racional dels antibiòtics i el fet que vendre antibiòtics sense recepta és il·legal, se segueixen dispensant antibiòtics sense recepta. És necessari i urgent millorar la formació professional del personal de les oficines de farmàcia en la dispensació d'antibiòtics com a agents de salut que són i també els coneixements bàsics de salut de la població. |
|---|