| Sumario: | La tesi doctoral avalua la utilitat de l'anàlisi qualitativa de la literatura de viatges (com a objecte d'estudi) per a la indagació de coneixements geogràfics. Des d'un enfocament crític i de gènere, analitza les aportacions geogràfiques sobre el Marroc colonial que emanen de la literatura viatgera espanyola. Més concretament, examina trenta relats publicats a Espanya entre els anys 1859 i 1936. Seguint els postulats postcolonials, es remarca la complicitat existent entre la geografia, el viatge i l'imperialisme. A través de l'enfoc analític feminista, s'enriqueix el discurs geogràfic colonial en el seu conjunt, ja que totes les aportacions viatgeres són clarament genderitzades. Finalment, des d'una perspectiva més cultural (que inclou tant l'anàlisi textual com visual), s'aprofundeix en les significacions geogràfiques de les evocacions paisatgístiques del Marroc en el procés de construcció orientalista dels paisatges colonials.
|
|---|
