Revisión crítica y análisis glotopolítico del índice de importancia internacional de las lenguas y otros «alegres guarismos» de la demolingüística hispánica.

La tesi doctoral s'emmarca en la sociolingüística crítica i l'estudi de les ideologies lingüístiques. Té un component mixt quantitatiu-qualitatiu. La part quantitativa comprèn una revisió cronològica dels recomptes demolingüístics de l'Institut Cervantes i de diferents treballs d'...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Pié Jahn, Guillermo
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/663297
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/663297
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:sociolingüística crítica
glotopolítica
demolingüística
critical sociolinguistics
glottopolitics
demolinguistics
Artes y humanidades
311
314
32
81
Descripción
Sumario:La tesi doctoral s'emmarca en la sociolingüística crítica i l'estudi de les ideologies lingüístiques. Té un component mixt quantitatiu-qualitatiu. La part quantitativa comprèn una revisió cronològica dels recomptes demolingüístics de l'Institut Cervantes i de diferents treballs d'indexació numèrica ‒índex d'importància internacional de les llengües‒ des de principis dels anys 90. La part qualitativa explica les implicacions ideològiques subjacents a aquests treballs quantitatius d'aparença vàlida, fiable, neutra, rigorosa i científica, que, presentats oficialment per una institució tan influent com l'Institut Cervantes, compten amb una àmplia difusió i exerceixen un fortíssim impacte social. La investigació conclou que les dades quantitatives que aporta l'Institut Cervantes per sustentar les afirmacions que l'espanyol és 1) "la segona llengua materna del món per nombre de parlants", 2) "la segona llengua en un còmput global de parlants" i 3) "la segona llengua més important en l'àmbit internacional" són incorrectes i estan ideològicament esbiaixades.