Una nova aproximació de teràpia gènica per al tractament de les malalties de Sandhoff i Tay-Sachs
Les malalties de Sandhoff i Tay-Sachs són malalties d'acumulació lisosòmica, d'herència autosòmica recessiva, causades per la deficiència en la β-hexosaminidasa A (HEXA), un enzim necessari pel catabolisme del gangliòsid GM2. HEXA està formada per les subunitats α i β, codificades pels gen...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:271703 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/271703 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Teràpia gènica Terapia génica Gene therapy Tay-Sachs Sandhoff Ciències Experimentals |
| Sumario: | Les malalties de Sandhoff i Tay-Sachs són malalties d'acumulació lisosòmica, d'herència autosòmica recessiva, causades per la deficiència en la β-hexosaminidasa A (HEXA), un enzim necessari pel catabolisme del gangliòsid GM2. HEXA està formada per les subunitats α i β, codificades pels gens HEXA i HEXB, respectivament. Les mutacions en el gen HEXA donen lloc a la malaltia de Tay-Sachs, mentre que les mutacions en el gen HEXB provoquen la malaltia de Sandhoff. Els pacients afectats per les malalties de Sandhoff i Tay-Sachs mostres una neurodegeneració severa i progressiva amb una patologia devastadora clínicament indistingible entres ambdues malalties. Actualment, no existeix cap tractament eficaç disponible per aquestes malalties. Així doncs, una teràpia gènica in vivo amb vectors virals adenoassociats (AAV) per al tractament de la malaltia de Tay-Sachs i Sandhoff ofereix la possibilitat d'un tractament a llarg termini. Per tant, la present tesis doctoral es va centrar en el desenvolupament d'una nova aproximació de teràpia gènica basada en una única administració directament al líquid cefalorraquidi (LCR) d'uns nous vectors AAV9 duals que codificaven simultàniament pels gens HexA i HexB units amb un linker petit i flexible. La primera part d'aquest treball va consistir en una breu caracterització de les alteracions fisiopatològiques en els models de ratolí de Tay-Sachs i Sandhoff, en els quals, posteriorment, es va testar aquesta nova estratègia de teràpia gènica. Després del tractament, els ratolins Tay-Sachs i Sandhoff expressaven correctament l'enzim HEXA a tot el sistema nerviós central (SNC). A més a més, els ratolins Sandhoff tractats amb els vectors AAV9 duals van mostrar la reversió de l'acumulació primària de GM2 i secundària (GAG i colesterol) i la normalització de la patologia lisosòmica en el SNC, donant lloc a la correcció de la mielinització, l'autofàgia i la neuroinflamació. Després del tractament, també es va transduir eficientment el fetge que va permetre secretar l'HEXA a circulació i corregir l'acumulació perifèrica de GAG i colesterol i la patologia lisosòmica de la malaltia de Sandhoff. El tractament també va conduir a una normalització dels dèficits de comportament, com per exemple les alteracions locomotores, de coordinació i mobilitat. A més a més, aquest tractament va allargar significativament l'esperança de vida (al voltant dels dos anys), que va ser molt més que la supervivència aconseguida després de la co-administració de dos vectors simples AAV9-HexA i AAV9-HexBK (al voltant dels 10 mesos). En conjunt, els nostres resultats van demostrar que la administració intra-LCR dels vectors duals AAV9-HexA-linker-HexB va conduir a la completa correcció de la patologia del SNC i perifèrica, essent la base per a la futura translació clínica per al tractament de pacients humans. |
|---|