Análisis de la música de Maria Schneider para Big Band
L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'obra de la compositora Maria Schneider, considerada un dels referents de les darreres dècades a la música escrita per a Big Band. Amb la seva orquestra, Schneider ha creat un estil que, des del jazz, abraça elements de la música clàssica i d...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691734 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691734 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Big Band Maria Schneider Jazz Ciències Socials 78 |
| Sumario: | L'objecte d'estudi d'aquesta tesi és l'obra de la compositora Maria Schneider, considerada un dels referents de les darreres dècades a la música escrita per a Big Band. Amb la seva orquestra, Schneider ha creat un estil que, des del jazz, abraça elements de la música clàssica i de la música popular, fusionant-los en una expressió artística única i personal que trenca fronteres per a endinsar-se en gèneres que ben bé poden anar des de la música clàssica contemporània a músiques d'arrel folklòrica i popular. Un breu repàs de la seva vida i obra ofereix un perfil sobre les seves influències i el seu impacte en les noves generacions de compositors i arranjadors de Big Band. Aquesta tesi explora els orígens i el desenvolupament de les Big Bands, seguint la seva evolució des de les primeres orquestres de jazz a Nova Orleans o el gran èxit comercial de l'era del swing, arribant fins a les expressions més contemporànies del jazz progressiu, el jazz rock o el free jazz. Es descriuen els canvis estètics i d'instrumentació, a més de postular els motius pels quals van caldre aquestes grans orquestres de jazz. S'introdueixen les tècniques tradicionals d'escriptura per a aquestes agrupacions i es descriuen els mètodes que els més reconeguts arranjadors van utilitzar per a definir el so de les Big Bands durant el segle XX, per a després contextualitzar les innovadores contribucions de Schneider. Un detallat i ampli marc teòric navega a través d'elements musicals fonamentals com la melodia, l'harmonia, tipologies d'acords, disposicions de notes i textures orquestrals, proporcionant la base conceptual per a desentrellar les complexes composicions de Schneider. En un apartat de caràcter analític, fragments seleccionats de l'obra de Schneider serveixen com a finestres al seu univers sonor. L'anàlisi de les obres seleccionades descriu processos melòdics i contrapuntístics a la seva música, estudia la seva capacitat per a incorporar dissonàncies i estructures harmòniques complexes de manera estèticament útil, i penetra en els mètodes que utilitza per a la disposició d'acords a les seccions de vents. Després d'aquestes aproximacions històriques, teòriques i pràctiques a l'obra de Maria Schneider, aquesta tesi pretén aportar models per a la comprensió de la seva música dins del panorama del jazz orquestral, alhora que ofereix nombroses eines per a futures recerques. |
|---|