Usos lingüístics i identitats socials entre adolescents catalans i valencians
[cat] L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar els processos de construcció de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents de dues localitats catalanes, Mataró i Manlleu, i una de valenciana, Castelló de la Plana, a partir dels seus usos lingüístics en tres espais de socialització: la llar...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/118845 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/118845 http://hdl.handle.net/10803/458518 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Català Adolescència Alternança de codi (Lingüística) Catalunya País Valencià Catalan language Adolescence Code switching (Linguistics) Catalonia Valencian Community |
| Sumario: | [cat] L’objectiu d’aquesta tesi és analitzar els processos de construcció de les identitats lingüístiques i socials dels adolescents de dues localitats catalanes, Mataró i Manlleu, i una de valenciana, Castelló de la Plana, a partir dels seus usos lingüístics en tres espais de socialització: la llar, les aules i els grups d’iguals. La recerca combina mètodes quantitatius i qualitatius i, des d’un punt de vista teòric, se situa a cavall de la sociolingüística de la minorització i l’establiment de les llengües, de l’economia política de la llengua i l’anàlisi de les ideologies lingüístiques, i d’una aproximació post-estructuralista a la negociació de les identitats lingüístiques i socials en la interacció, que emfasitza l’agència dels parlants sense perdre de vista els condicionants estructurals que en limiten les tries. Després d’introduir el marc teòric, de situar l’estudi en el context sociolingüístic de Catalunya i el País Valencià i d’explicitar-ne la metodologia, l’anàlisi comença amb l’exploració quantitativa dels usos lingüístics dels adolescents. Les dades revelen un panorama de forta i progressiva diferenciació entre localitats, principalment entre Manlleu, amb atracció cap al català en el canvi entre generacions i quan es comparen els usos a la llar i amb companys de classe, i Castelló, on s’incrementa l’ús del castellà. Aquest capítol es clou amb una anàlisi de conglomerats, que permet classificar els estudiants en sis perfils i els situa en un contínuum entre els que viuen plenament instal·lats en el català i els que ho fan, per contra, en el castellà. L’anàlisi qualitativa s’ocupa en primer lloc dels usos lingüístics a la llar. A Mataró i Manlleu l’ús del català es troba plenament consolidat a les llars catalanoparlants, en un marc en què alguns progenitors d’origen castellanoparlant incorporen usos del català a llar. A Castelló, en canvi, es detecta una atracció notable cap al castellà que es manifesta sobretot en les llars formades a l’entorn de parelles lingüísticament mixtes. A les tres localitats, l’ús de les llengües immigrants es manté força amb progenitors però es tendeix a parlar les llengües majoritàries de l’entorn amb germans. Pel que fa als usos a les aules, a Mataró i Manlleu el català està força institucionalitzat i el castellà s’introdueix bàsicament en els usos d’alguns estudiants. En canvi, a Castelló hi ha docents que parlen castellà en assignatures previstes en català, i l’expectativa que els estudiants activen l’ús del català a l’aula és molt limitada. Quant als usos amb iguals, a Mataró tant catalanoparlants com castellanoparlants familiars es mostren disposats a parlar la seua segona llengua. A més, l’existència de majories lingüístiques contrastades als diferents centres educatius habiliten l’ús del català o del castellà com a tries no marcades, segons els casos. A Manlleu, el predomini dels catalanoparlants familiars afavoreix que el català es consolide com a tria no marcada i generalitza la convergència al català entre castellanoparlants familiars. A Castelló, per contra, és el castellà que es consolida com a tria no marcada, en un marc en què es detecten usos del castellà entre catalanoparlants familiars. De la seua banda, els al·loglots familiars s’incorporen principalment a l’ús de la llengua no marcada en l’entorn; a més, la tria de les llengües immigrants es troba fortament restringida. En la tesi argumente que a Mataró i a Manlleu tant el català com el castellà es construeixen com a llengües vàlides per als usos públics i per a vehicular relacions entre parlants amb diferents llengües familiars. En canvi, a Castelló el castellà apareix com l’única llengua apropiada per a vehicular aquest tipus de relacions, i el català apareix fortament limitat als usos entre catalanoparlants familiars. |
|---|