Avaluació de l’eficàcia del tractament amb la fracció vascular estromal en pacients amb artrosi de genoll: un estudi experimental amb grup control
L’artrosi de genoll és una patologia freqüent que causa dolor, tumefacció i disminució de funcionalitat degut, entre d’altres, a l’aprimament del cartílag. Tractaments basats en cèl·lules estromals mesenquimals, com la fracció vascular estromal (SVF), són cada vegada més emprats pel seu potencial ge...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691526 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/691526 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | artrosi de genoll medicina regenerativa cèl·lules mesenquimals fracció estromal vascular estudi experimental knee osteoarthritis regenerative medicine mesenchymal stem cells stromal vascular fraction clinical trial Medicina regenerativa 61 |
| Resumo: | L’artrosi de genoll és una patologia freqüent que causa dolor, tumefacció i disminució de funcionalitat degut, entre d’altres, a l’aprimament del cartílag. Tractaments basats en cèl·lules estromals mesenquimals, com la fracció vascular estromal (SVF), són cada vegada més emprats pel seu potencial generador de cartílag però encara manca evidència per a confirmar la seva eficàcia. A fi de conèixer l’eficàcia de la SVF en l’artrosi de genoll s’ha realitzat una revisió sistemàtica dels assajos clínics publicats que l’empren i un estudi experimental amb grup control d’un producte estandarditzat de SVF amb avaluació clínica, funcional i radiològica, mitjançant escala visual analògica, escala KOOS (Knee Injury and Osteoarthritis Outcome Score), escala SF-36 i classificació MOCART (Magnetic Resonance Observation of Cartilage Repair Tissue). S’han comparat les variables a estudi prèvies al tractament, al mes, als 6 mesos i a l’any després del tractament. S’han recollit els efectes adversos derivats del tractament. A la revisió s’han inclòs 9 articles d’entre 266, incloent 239 pacients (274 genolls), amb un seguiment de 6 a 24 mesos. Tots els estudis evidencien una milloria del dolor i de la funcionalitat i 4 d’ells també descriuen millories radiològiques. No obstant, els biaixos metodològics i la utilització de preparats no estandarditzats permeten concloure que són necessaris més estudis. A l’estudi experimental s´han inclòs 47 pacients al grup experimental (18 dones i 29 homes, amb edat mitjana 58.51±11.20 anys) i 27 pacients del grup control (15 dones i 12 homes, amb edat mitjana 55.21±11.47 anys). 67 genolls han estat analitzats al grup experimental enfront a 33 al grup control, essent grups de característiques demogràfiques i clíniques comparables. Com a diferència rellevant, el grup control parteix d’una millor situació radiològica inicial, amb valors a l’escala MOCART superiors respecte el grup experimental (85.91±36.56 vs 69.54±31.75, p=0.024). Hi ha diferències estadísticament significatives tant en el dolor en repòs com en activitat i en totes les subescales de l’escala KOOS previ al tractament respecte tots els altres moments avaluats post tractament (p<0.001). La qualitat de vida a l’any també mostra canvis significatius en el seu recompte global (p=0.021). No s’observen canvis significatius en els valors del MOCART en el grup experimental (70±40 vs 65±40, p=0.748) mentre que en el grup control s’evidencia la disminució significativa tant els valors del MOCART total (80±60 vs 75±70, p=0.001) com els del MOCART en el compartiment femorotibial extern (35±25 vs 35±30, p=0.017). Destaca la diferència estadísticament significativa respecte l’evolució radiològica entre el grup experimental i el grup control (p=0.046). El 26.9% dels pacients ha reportat efectes adversos al tractament, tots de caràcter lleu i en la majoria dels casos resolts espontàniament. Aquest projecte demostra que el tractament amb SVF és segur i eficaç per a millorar el dolor, la funcionalitat i la qualitat de vida dels pacients afectes d’artrosi de genoll. S’ha evidenciat una millora de les característiques radiològiques en part dels subjectes analitzats. No obstant, es requereixen estudis randomitzats i amb una major mostra per a identificar quin subgrup de pacients pot tenir una major resposta regenerativa al tractament. |
|---|