Preferences for redistribution in times of crisis. The role of fairness considerations and personal economic circumstances
L’objectiu d’aquesta tesi és contribuir a la comprensió de com les preferències de la ciutadania cap a la redistribució es poden veure afectades per un context de crisi econòmica. L’anàlisi se centra en dos mecanismes pels quals les crisis poden influencia les preferències cap a la redistribució: el...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668069 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/668069 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Preferències per la redistribució Preferencias hacia la redistribución Preferences for redistribution Opinió pública Opinión pública Public opinion Crisi Crisis Ciències Socials 32 |
| Sumario: | L’objectiu d’aquesta tesi és contribuir a la comprensió de com les preferències de la ciutadania cap a la redistribució es poden veure afectades per un context de crisi econòmica. L’anàlisi se centra en dos mecanismes pels quals les crisis poden influencia les preferències cap a la redistribució: els canvis en la situació econòmica personal i l’activació consideracions de justícia específicament relacionades amb el context de crisi. El primer capítol empíric de la tesi se centra en l’impacte de les experiències personals amb la crisi sobre les preferències dels individus per un tipus de política redistributiva en concret: la progressivitat fiscal. Utilitzo dades originals d’una enquesta elaborada en nou països europeus després de la gran crisi de 2008. Els resultats mostren que les preferències redistributives dels ciutadans europeus correlacionaven amb la seva experiència amb la crisi. Aquells que expressaven major privació relativa retrospectiva mostraven major suport per la progressivitat fiscal. De totes formes, els resultats mostren que l’associació era moderada. En part perquè els efectes dels canvis en la situació econòmica personal no van ser homogenis. Entre aquells més afectats per la crisi, només els ciutadans de dretes i aquells que eren pessimistes sobre el seu futur econòmic mostraven un major suport per la progressivitat fiscal. Al segon i tercer capítols empírics de la tesi analitzo com les consideracions de justícia sobre qui i per què va patir les conseqüències econòmiques de la crisi influeixen les preferències per la redistribució dels ciutadans. En primer lloc, a través d’un experiment de laboratori amb incentius econòmics demostro que les consideracions de justícia basades en si les persones pateixen una pèrdua d’ingressos a causa de factors sota o aliens al control individual influeixen en el suport a la redistribució. Amb aquest experiment també demostro que les consideracions de justícia continuen tenint importància quan s’introdueixen altres motivacions com l’interès personal i la seguretat econòmica. L’experiment de laboratori em permet provar el mecanisme en un context amb una alta validesa interna. Per comprovar si les consideracions de justícia específicament referides a la situació de la crisi poden influir el suport ciutadà a la redistribució en un entorn més realista i contextualment ric, he utilitzat un experiment d’enquesta. Els tractaments feien referències directes a la crisi econòmica i les seves conseqüències. A través d’aquest experiment analitzo si els marcs conceptuals que atribuïen les causes de patir els efectes de la crisi a factors sota o més enllà del control individual van afectar el suport popular a la redistribució cap als perdedors de crisis després de la Gran Recessió. Curiosament, els resultats mostren que els marcs conceptuals que atribuïen el fet de patir els efectes negatius de la crisi a factors més enllà del control individual no van augmentar significativament el suport a la redistribució. Per contra, els marcs que atribuïen l’impacte de la crisi a un dels factors sota control individual (comportament especulatiu en el passat) si van reduir el suport a la redistribució. En conjunt, la tesi mostra que un context de crisi econòmica pot influir en les preferències per la redistribució de la ciutadania. De totes formes, no hem d’esperar que les crisis econòmiques tinguin efectes automàtics i homogenis sobre aquestes preferències. D’una banda, he mostrat que les experiències personals amb la crisi poden afectar els nivells de suport a la redistribució, però l’efecte està condicionat per les posicions ideològiques i les expectatives econòmiques dels individus. A més, he demostrat que no només les circumstàncies materials personals poden influir en les preferències per la redistribució. La interpretació que fan els individus de la crisi i els seus efectes també pot influir en el seu suport a la redistribució. Això obre les portes a la influència política de les elits polítiques a través de pràctiques de discursives i l’ús de marcs conceptuals específics. |
|---|