L'espai quotidià a la Catalunya gòtica
Al llarg de les darreres pàgines hem fet un passeig per alguns dels espais quotidians dels homes dels darrers segles medievals. Són només unes pinzellades d'una realitat molt més complexa i molt més amplia. Hem intentat d'aproximar-nos a fons a una casa urbana, a una casa de pagès i a un c...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | capítulo de libro |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/83192 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10459.1/83192 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | espai quotidià Catalunya gòtica Espai domèstic Arquitectura gòtica Catalunya |
| Sumario: | Al llarg de les darreres pàgines hem fet un passeig per alguns dels espais quotidians dels homes dels darrers segles medievals. Són només unes pinzellades d'una realitat molt més complexa i molt més amplia. Hem intentat d'aproximar-nos a fons a una casa urbana, a una casa de pagès i a un castell, fent ús de judicis de crims i d'inventaris dels darrers segles medievals. De vegades hem triat algun exemple concret, com una casa de pagès pobra, per veure més els contrastos. Ens hem deixat, però, de comentar els espais eclesiàstics, com els monestirs i els convents. Tampoc no hem parlat dels hospitals, dels llocs on vivien els miserables, de les presons o dels barris de jueus o de sarraïns. Som conscients, també, que no hem aprofundit gens en aspectes com el joc, les festes o els bordells. En el fons, la nostra intenció ha estat mostrar allò que és diferent, amb relació a l'actualitat, i allò que és més semblant; allò que ens atreu d'aquella època i també allò que ens pot ser més repulsiu. De fet, els espais estudiats eren espais que de vegades han canviat molt, però que altres vegades coneixem prou bé, perquè encara existeixen. En aquests espais van viure, fa més de cinc-cents anys, homes i dones com nosaltres, que, per a poder-hi viure, els van adaptar a les necessitats que tenien en aquell moment, i, evidentment, els van considerar i fer seus. En molts aspectes, estudiar i arribar a conèixer bé la vida quotidiana de la gent del passat ens fa adonar de les limitacions de la nostra efímera realitat present. |
|---|