Espacios inclusivos pioneros en barriadas andaluzas proyectadas en la década de 1950
En 1955, va sortir a la llum l'article “15 Normes per a la composició de conjunt en barriades d'habitatge unifamiliar” (RNA, n. 168). El seu autor, Alejandro Herrero Ayllón, proposava, entre altres solucions per a promoure la convivència veïnal, eixamplaments de carrers per als vianants i...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/411199 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/411199 https://dx.doi.org/10.5821/ace.19.55.12436 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Urban renewal -- Spain -- Andalusia Public spaces -- Spain -- Andalusia Cluster housing -- Spain -- Andalusia Accessibility Liveable public space Social housing Urbanology Accessibilitat Espai públic habitable Habitatge social Urbanologia Accesibilidad Espacio público habitable Vivienda social Urbanología Rehabilitació urbana -- Andalusia Espais públics -- Andalusia Conjunts residencials -- Andalusia Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme |
| Sumario: | En 1955, va sortir a la llum l'article “15 Normes per a la composició de conjunt en barriades d'habitatge unifamiliar” (RNA, n. 168). El seu autor, Alejandro Herrero Ayllón, proposava, entre altres solucions per a promoure la convivència veïnal, eixamplaments de carrers per als vianants i placetes per als espais públics al costat dels habitatges. L'objectiu d'aquest estudi és detectar l'aplicació d'aquestes “15 normes” en projectes de barriades realitzades en la dècada de 1950 a Sevilla i Huelva i verificar la seva permanència en l'actualitat. S'argumenta que aquestes intencions buscaven fomentar la creació d'espais inclusius, a pesar que el debat disciplinari sobre accessibilitat i inclusió a penes s'havia iniciat en l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme. Per a dur a terme aquesta anàlisi, s'han utilitzat textos d'Herrero i altres autors, a més de l'elaboració de planimetries actuals i registres fotogràfics. En les últimes dècades, s'han realitzat recerques de diferents índoles sobre aquestes barriades, proposant directrius per a la regeneració urbana relacionades amb la millora de l'accessibilitat física, la inclusió social i l'habitabilitat. No obstant això, aquest estudi destaca l'originalitat i rellevància de les propostes teòriques d'Herrero, les quals són possibles de ser considerades com a estratègies projectuals vàlides i que podrien, i deurien, aplicar-se en els nous creixements urbans d'una desitjada ciutat inclusiva. |
|---|