Espacios inclusivos pioneros en barriadas andaluzas proyectadas en la década de 1950

En 1955, va sortir a la llum l'article “15 Normes per a la composició de conjunt en barriades d'habitatge unifamiliar” (RNA, n. 168). El seu autor, Alejandro Herrero Ayllón, proposava, entre altres solucions per a promoure la convivència veïnal, eixamplaments de carrers per als vianants i...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autores: Rodrigues-de-Oliveira, Silvana, Carbajal-Ballell, Rodrigo
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:español
OAI Identifier:oai:upcommons.upc.edu:2117/411199
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/411199
https://dx.doi.org/10.5821/ace.19.55.12436
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Urban renewal -- Spain -- Andalusia
Public spaces -- Spain -- Andalusia
Cluster housing -- Spain -- Andalusia
Accessibility
Liveable public space
Social housing
Urbanology
Accessibilitat
Espai públic habitable
Habitatge social
Urbanologia
Accesibilidad
Espacio público habitable
Vivienda social
Urbanología
Rehabilitació urbana -- Andalusia
Espais públics -- Andalusia
Conjunts residencials -- Andalusia
Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme
Descripción
Sumario:En 1955, va sortir a la llum l'article “15 Normes per a la composició de conjunt en barriades d'habitatge unifamiliar” (RNA, n. 168). El seu autor, Alejandro Herrero Ayllón, proposava, entre altres solucions per a promoure la convivència veïnal, eixamplaments de carrers per als vianants i placetes per als espais públics al costat dels habitatges. L'objectiu d'aquest estudi és detectar l'aplicació d'aquestes “15 normes” en projectes de barriades realitzades en la dècada de 1950 a Sevilla i Huelva i verificar la seva permanència en l'actualitat. S'argumenta que aquestes intencions buscaven fomentar la creació d'espais inclusius, a pesar que el debat disciplinari sobre accessibilitat i inclusió a penes s'havia iniciat en l'àmbit de l'arquitectura i l'urbanisme. Per a dur a terme aquesta anàlisi, s'han utilitzat textos d'Herrero i altres autors, a més de l'elaboració de planimetries actuals i registres fotogràfics. En les últimes dècades, s'han realitzat recerques de diferents índoles sobre aquestes barriades, proposant directrius per a la regeneració urbana relacionades amb la millora de l'accessibilitat física, la inclusió social i l'habitabilitat. No obstant això, aquest estudi destaca l'originalitat i rellevància de les propostes teòriques d'Herrero, les quals són possibles de ser considerades com a estratègies projectuals vàlides i que podrien, i deurien, aplicar-se en els nous creixements urbans d'una desitjada ciutat inclusiva.