Utilidad en la práctica clínica de una consulta de alta resolución en epilepsia
Introducció: La consulta d'alta resolució en epilèpsia (CARE) es planteja com un recurs ambulatori d'alta eficiència on es realitza una visita mèdica especialitzada de forma precoç, amb un temps d'espera inferior al que esperaríem per a una visita d'atenció especialitzada rutinàr...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:320556 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/320556 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Consulta epilèpsia Epilepsy consultation Consulta epilepsia Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció: La consulta d'alta resolució en epilèpsia (CARE) es planteja com un recurs ambulatori d'alta eficiència on es realitza una visita mèdica especialitzada de forma precoç, amb un temps d'espera inferior al que esperaríem per a una visita d'atenció especialitzada rutinària, i amb la possibilitat de realitzar un electroencefalograma (EEG) per guiar les decisions diagnòstiques i terapèutiques. Objectiu: L'objectiu del present treball és avaluar la utilitat de la CARE en els pacients atesos després d'una primera crisi epilèptica i en pacients amb diagnòstic previ d'epilèpsia, en termes de control de les crisis, rendiment diagnòstic i eficiència en comparació amb l'atenció convencional. Els objectius secundaris són descriure el perfil de pacient en què resulta de més utilitat, analitzar les característiques associades a un cost total anual més elevat i el cost directe mitjà que suposa l'atenció d'un pacient amb epilèpsia farmacorresistent, i avaluar la utilitat de la CARE en pacients amb epilèpsia farmacorresistent. Mètodes: Es va realitzar un estudi observacional longitudinal on es van comparar pacients amb sospita de primera crisi epilèptica visitats de manera consecutiva a la CARE amb dos grups control. Es va dur a terme un altre estudi amb pacients amb diagnòstic previ d'epilèpsia visitats consecutivament a la CARE, comparant-los amb un grup control de pacients atesos a les consultes externes d'epilèpsia convencionals als quals se'ls va sol·licitar un EEG. El disseny de l'estudi va ser longitudinal prospectiu per als casos, mentre que els controls es van estudiar de forma retrospectiva. Tots els pacients van tenir un seguiment d'un any a les consultes externes d'epilèpsia. Resultats: El temps d'espera per a la realització de l'EEG va ser significativament inferior a la CARE que a l'atenció convencional. En els pacients amb sospita de primeres crisis, el control de crisis va ser similar entre la CARE i l'atenció convencional, però el rendiment diagnòstic de la CARE va ser superior. Els costos directes totals dels pacients ambulatoris van ser significativament inferiors als dels controls hospitalitzats, així com també els costos totals dels pacients visitats a la CARE comparats amb els controls ambulatoris en aquells pacients en què finalment es va descartar el diagnòstic d'epilèpsia. En els pacients amb diagnòstic previ d'epilèpsia, l'evolució clínica no va diferir entre els pacients visitats a la CARE i els controls. Els costos directes totals entre la CARE i els controls van ser similars. Fent una anàlisi aparellada per freqüència de crisis, el cost destinat a proves complementàries va ser més elevat en els controls. Les característiques associades a un major cost total anual van ser l'epilèpsia focal i multifocal, l'esclerosi temporal mesial, les troballes patològiques en la ressonància magnètica cerebral, una freqüència de crisis superior a una crisi bimensual i l'epilèpsia farmacorresistent. Conclusions: La CARE és un recurs eficient on els pacients amb sospita de primera crisi epilèptica són atesos de forma precoç per un neuròleg especialista en epilèpsia, permetent augmentar el rendiment diagnòstic i estalviar costos en comparació amb l'hospitalització, i també en comparació amb l'atenció ambulatòria convencional, especialment en aquells amb baixa probabilitat d'epilèpsia. En els pacients amb diagnòstic previ d'epilèpsia, la CARE és un recurs accessible que permet la realització d'un EEG precoç en un temps inferior al de l'atenció convencional i que facilita prendre decisions diagnòstiques i terapèutiques més precoçment gràcies a una major precisió diagnòstica, sense repercutir en el control de les crisis ni suposar un augment del cost global per al sistema sanitari. |
|---|