Epidemiología y evolución temporal de las intoxicaciones agudas que precisan de ingreso en las unidades de medicina intensiva de España
Les característiques dels pacients intoxicats varien en funció de la disponibilitat d'un determinat tòxic a una comunitat concreta i dels hàbits de consum en un moment donat. Tot i que les intoxicacions són una patologia poc freqüent en les unitats de medicina intensiva (UCI) no estan exemptes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/687920 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/687920 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Toxicologia Toxicología Toxicology Medicina intensiva Critical care Ciències de la Salut 615 |
| Sumario: | Les característiques dels pacients intoxicats varien en funció de la disponibilitat d'un determinat tòxic a una comunitat concreta i dels hàbits de consum en un moment donat. Tot i que les intoxicacions són una patologia poc freqüent en les unitats de medicina intensiva (UCI) no estan exemptes de morbimortalitat y la seva diversitat pot suposar un repte per al seu maneig. Per tot això, és important conèixer quines intoxicacions són les més freqüents en el nostre medi, per poder posar a disposició dels clínics el mitjans per al seu diagnòstic i maneig. A més, és important monitoritzar la qualitat de l'assistència dels pacients intoxicats per a poder posar en marxa plans de millora si s'escau. Objectiu L'objectiu d'aquest treball és determinar l'impacte de les intoxicacions agudes com a causa d'ingrés a les UCI espanyoles, els tòxics implicats, les característiques clíniques més rellevants i els tractaments administrats, això com la seva evolució en un període de 15 anys estudiats en tres fases. Mètode S'ha dissenyat un estudi en tres fases: 1a 2002-06, prospectiva. 2a 2013-14: retrospectiva 3a 2015-17: retrospectiva. S'han recollit tots els pacients intoxicats que varen ingressar a les UCI participants durant el període d'estudi de cada fase, d'un total de 37 hospitals espanyols. A la fase 3, a més, es varen recollir les intoxicacions nosocomials i la valoració per psiquiatria prèvia a l'alta. Resultats En total s'han recollit 2634 casos, repartits de forma irregular entre les tres fases. L'edat mitja va ser de 46,72 anys i el 46,60% foren dones. La prevalença d'antecedents psiquiàtrics fou del 61,14%. La motivació més freqüent va ser l'autolesiva amb un 52,37% dels pacients. El grup de tòxics més freqüents varen ser els medicaments (71,60%), especialment els psicofàrmacs. El tòxic més habitual foren les benzodiazepines, presents en el 37,17% dels casos. La necessitat de mesures de suport va ser elevada, amb un 56,04% que varen precisar intubació orotraqueal. La mortalitat va ser del 7,08%. Entre les tres fases s'observà un augment de l'edat dels pacients amb el pas del temps, una major freqüència d'intoxicacions accidentals eb la fase 3 i variacions en les tòxics implicats a cada fase, amb un descens de les drogues i un augment de les intoxicacions per antidiabètics orals i anticoagulants. També han augmentat les intoxicacions per etanol, especialment aquelles que no hi ha altres tòxics implicats i han minvat les produïdes per heroïna i cocaïna. La mortalitat de la primera fase va ser major que les de les altes fases. Les intoxicacions nosocomials suposaren el 6,92% dels casos a la fase 3. Els pacients en majors i varen predominar les intoxicacions accidentals per medicaments. El 91,86% dels pacients amb intenció autolesiva varen ser valorats per psiquiatria abans de l'alta de UCI. Conclusions Les intoxicacions continuen essent una patologia poc freqüent a les UCI. Els pacients són cada vegada més grans, el que condiciona canvis en la intencionalitat i en els tòxics implicats. La mortalitat fou elevada comparada amb altres treballs, probablement en relació amb la gravetat dels casos. Les intoxicacions nosocomials varen tenir característiques diferents de les comunitàries i varen suposar un nombre no despreciable de casos. La majoria de pacients amb intenció autolesiva varen ser valorats per psiquiatria, però tot i això, no es va assolir l'estàndard de qualitat de la Sociedad Española de Medicina Intensiva Crítica y Unidades Coronarias (SEMICYUC) |
|---|