Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida

[cat] Amb la consolidació d’un sistema educatiu comprensiu i obligatori fins als setze anys es fa evident el desencaix entre un grup d’adolescents i l’institut, entre l’escola i joves que abans de fer setze anys diuen no a l’aprenentatge. Es tracta de nois i noies que no queden integrats a les insti...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: López-Dóriga de Dalmau, Maria
Formato: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2018
País:España
Recursos:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/128616
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2445/128616
http://hdl.handle.net/10803/665878
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Adolescents
Exclusió social
Escolarització
Educació inclusiva
Teenagers
Social marginality
Schooling
Inclusive education
id ES_e95dbbbe706ea4d602bdf68aa0d7d1e4
oai_identifier_str oai:diposit.ub.edu:2445/128616
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
dc.title.none.fl_str_mv Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
title Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
spellingShingle Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
López-Dóriga de Dalmau, Maria
Adolescents
Exclusió social
Escolarització
Educació inclusiva
Teenagers
Social marginality
Schooling
Inclusive education
title_short Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
title_full Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
title_fullStr Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
title_full_unstemmed Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
title_sort Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització Compartida
dc.creator.none.fl_str_mv López-Dóriga de Dalmau, Maria
author López-Dóriga de Dalmau, Maria
author_facet López-Dóriga de Dalmau, Maria
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Martín García, Jesús
Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació
dc.subject.none.fl_str_mv Adolescents
Exclusió social
Escolarització
Educació inclusiva
Teenagers
Social marginality
Schooling
Inclusive education
topic Adolescents
Exclusió social
Escolarització
Educació inclusiva
Teenagers
Social marginality
Schooling
Inclusive education
description [cat] Amb la consolidació d’un sistema educatiu comprensiu i obligatori fins als setze anys es fa evident el desencaix entre un grup d’adolescents i l’institut, entre l’escola i joves que abans de fer setze anys diuen no a l’aprenentatge. Es tracta de nois i noies que no queden integrats a les institucions educatives però tampoc ho fan en cercles socials, culturals i comunitaris. Així, si bé les manifestacions més visibles d’aquesta problemàtica al instituts han estat la transgressió de la norma, l’absentisme i el baix rendiment acadèmic per part d’aquets nois, és tracta d’un col·lectiu que, per sobre de tot, comparteix una condició de vulnerabilitat que es tradueix en itineraris biogràfics marcats per l’adversitat i en vivències limitades pels pocs recursos socials, econòmics i culturals amb què compten els seus entorns. Davant aquesta realitat, la investigació que presentem té la finalitat última d’aportar un sistema pedagògic que ajudi a posar en marxa pràctiques que facin possible la reconnexió i integració d’aquests adolescents al sistema. Per fer-ho, hem optat per una investigació qualitativa de tall etnogràfic. Ens hem nodrit de dues fonts principals: el treball de camp i les fonts bibliogràfiques. Per una banda, durant un any i mig, hem fet observació participant a tres Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). És tracta de recursos educatius que donen resposta als adolescents que són expulsats dels instituts per temes de comportament essencialment però que encara estan en edat d’escolarització obligatòria. L’observació a tres UEC – Cruïlla, Cancuní i Esclat – ens ha permès recollir informació relativa a activitats que aconsegueixen una transformació substantiva sobre aquests joves. La segona font d’informació ha estat la revisió d’experiències dutes a terme en un passat i en l’actualitat que ens han permès visualitzar mecanismes pedagògics efectius amb aquesta població. Tot plegat, i a través d’un procés d’anàlisi qualitatiu, ha resultat en l’elaboració de disset relats etnogràfics sobre bones pràctiques educatives, 17 mapes conceptuals corresponents a les pràctiques descrites i un sistema pedagògic on s’ofereix una classificació de bones pràctiques per adolescents vulnerables segons les finalitats educatives que persegueixen, tot desenvolupant el sentit educatiu i els trets educatius principals de cada agrupació establerta.
publishDate 2018
dc.date.none.fl_str_mv 2018
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv https://hdl.handle.net/2445/128616
http://hdl.handle.net/10803/665878
url https://hdl.handle.net/2445/128616
http://hdl.handle.net/10803/665878
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv cc-by-sa, (c) López-Dóriga, 2018
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv cc-by-sa, (c) López-Dóriga, 2018
http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv Tesis Doctorals - Facultat - Educació
reponame:Dipòsit Digital de la UB
instname:Universidad de Barcelona
instname_str Universidad de Barcelona
reponame_str Dipòsit Digital de la UB
collection Dipòsit Digital de la UB
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869423020911624192
spelling Bones pràctiques per a adolescents vulnerables. Educar a les Unitats d'Escolarització CompartidaLópez-Dóriga de Dalmau, MariaAdolescentsExclusió socialEscolaritzacióEducació inclusivaTeenagersSocial marginalitySchoolingInclusive education[cat] Amb la consolidació d’un sistema educatiu comprensiu i obligatori fins als setze anys es fa evident el desencaix entre un grup d’adolescents i l’institut, entre l’escola i joves que abans de fer setze anys diuen no a l’aprenentatge. Es tracta de nois i noies que no queden integrats a les institucions educatives però tampoc ho fan en cercles socials, culturals i comunitaris. Així, si bé les manifestacions més visibles d’aquesta problemàtica al instituts han estat la transgressió de la norma, l’absentisme i el baix rendiment acadèmic per part d’aquets nois, és tracta d’un col·lectiu que, per sobre de tot, comparteix una condició de vulnerabilitat que es tradueix en itineraris biogràfics marcats per l’adversitat i en vivències limitades pels pocs recursos socials, econòmics i culturals amb què compten els seus entorns. Davant aquesta realitat, la investigació que presentem té la finalitat última d’aportar un sistema pedagògic que ajudi a posar en marxa pràctiques que facin possible la reconnexió i integració d’aquests adolescents al sistema. Per fer-ho, hem optat per una investigació qualitativa de tall etnogràfic. Ens hem nodrit de dues fonts principals: el treball de camp i les fonts bibliogràfiques. Per una banda, durant un any i mig, hem fet observació participant a tres Unitats d’Escolarització Compartida (UEC). És tracta de recursos educatius que donen resposta als adolescents que són expulsats dels instituts per temes de comportament essencialment però que encara estan en edat d’escolarització obligatòria. L’observació a tres UEC – Cruïlla, Cancuní i Esclat – ens ha permès recollir informació relativa a activitats que aconsegueixen una transformació substantiva sobre aquests joves. La segona font d’informació ha estat la revisió d’experiències dutes a terme en un passat i en l’actualitat que ens han permès visualitzar mecanismes pedagògics efectius amb aquesta població. Tot plegat, i a través d’un procés d’anàlisi qualitatiu, ha resultat en l’elaboració de disset relats etnogràfics sobre bones pràctiques educatives, 17 mapes conceptuals corresponents a les pràctiques descrites i un sistema pedagògic on s’ofereix una classificació de bones pràctiques per adolescents vulnerables segons les finalitats educatives que persegueixen, tot desenvolupant el sentit educatiu i els trets educatius principals de cada agrupació establerta.[eng] With the consolidation of a comprehensive and compulsory educational system up to the age of sixteen, it is evident that there is a distance between a group of adolescents and the institute, between the school and young people who, before turning sixteen, say “no” to learning. These are boys and girls that are not integrated into educational institutions but nor do in social, cultural and community circles. Thus, although the most visible manifestations of this problem in the institutes have been the transgression of the norm, the absenteeism and the low academic achievements, we are talking about a group of guys that share a vulnerability condition. This translates to biographical itineraries marked by adversity and in experiences limited by the few social, economic and cultural resources that are in their environments. In view of this situation, the research we present has the ultimate purpose of providing a pedagogical system that helps to put into practice activities that make it possible to reconnect and integrate these teens into the system. To do this, we have opted for a qualitative ethnographic investigation. We have been fed by two main sources: field work and bibliographic sources. On the one hand, for a year and a half, we have made an observation participating in three Units of Shared Schooling (UEC). It is educational resources that respond to adolescents who are expelled from the institutes, due to behavioral issues essentially, but are still under mandatory schooling. The observation in three UEC - Cruïlla, Cancuní and Esclat - has allowed us to collect information related to activities that achieve a substantive transformation on these young people. The second source of information has been the revision of experiences carried out in the past and at present that have allowed us to visualize effective pedagogical mechanisms with this population. All in all, and through a qualitative analysis process, it has resulted in the elaboration of seventeen ethnographic reports on good educational practices, seventeen conceptual maps corresponding to the described practices and a pedagogical system for vulnerable adolescents conformed by good practices that have been organized according to the educational aims they pursue.Universitat de BarcelonaMartín García, JesúsUniversitat de Barcelona. Facultat d'Educació2018info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersionapplication/pdfhttps://hdl.handle.net/2445/128616http://hdl.handle.net/10803/665878Tesis Doctorals - Facultat - Educacióreponame:Dipòsit Digital de la UBinstname:Universidad de BarcelonaCataláncc-by-sa, (c) López-Dóriga, 2018http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:diposit.ub.edu:2445/1286162026-05-27T06:46:51Z
score 15.300724

Registos relacionados