Més joves en risc de pobresa, que joves emancipats. Anàlisi de l’informe del primer semestre de 2024 de l’Observatori de l’Emancipació de les Illes Balears

[cat] L’article radiografia la situació crítica de l’emancipació juvenil a les Illes Balears el primer semestre de 2024, segons l’Observatori d’Emancipació del CJE. Només un 15,3 % de joves viuen fora de la llar familiar, amb xifres encara més baixes entre les persones nascudes a l...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Comissió Permanent del Consell de la Joventut de les Illes Balears (2025)
Formato: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2025
País:España
Recursos:Universidad de las Islas Baleares
Repositorio:Biblioteca Digital de les Illes Balears
OAI Identifier:anuariJoventut:2025_anuari_joventut_p047
Acesso em linha:http://ibdigital.uib.es/greenstone/sites/oai-site/collect/anuariJoventut/index/assoc/2025_anu/ari_jove/ntut_p04.dir/2025_anuari_joventut_p047.pdf
http://ibdigital.uib.es/greenstone/library/collection/anuariJoventut/document/2025_anuari_joventut_p047
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Youth -- Emancipation -- Spain -- Balearic Islands
Descrição
Resumo:[cat] L’article radiografia la situació crítica de l’emancipació juvenil a les Illes Balears el primer semestre de 2024, segons l’Observatori d’Emancipació del CJE. Només un 15,3 % de joves viuen fora de la llar familiar, amb xifres encara més baixes entre les persones nascudes a les Illes. Els salaris baixos, la precarietat laboral i l’encariment de l’habitatge converteixen l’emancipació en un privilegi. El lloguer lliure absorbeix el 59 % dels ingressos d’una llar jove i la compra equival a més de 22 anys de salari. Les desigualtats de gènere i d’origen, el risc creixent de pobresa (15,7 %) i la inflació agreugen la situació. L’article denuncia que estudiar ja no garanteix una feina digna i treballar no assegura sortir de la precarietat. El CJIB reclama mesures urgents, com regular el lloguer, ampliar el parc públic i destinar-ne una part als joves, reconvertir espais en habitatge social i reduir imposts al primer habitatge. El missatge és clar: no volem viure eternament a la sala d’espera de la vida adulta. Exigim habitatge digne, feines estables i oportunitats reals, ara.