L'activisme femení en conflictes ambientals
Quins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l'experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l'anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arra...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | artículo |
| Fecha de publicación: | 2008 |
| País: | España |
| Recursos: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:29489 |
| Acesso em linha: | https://ddd.uab.cat/record/29489 https://dx.doi.org/urn:doi:10.5565/rev/dag.1012 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Gènere Conflicte ambiental Ecofeminisme Participació ciutadana Género Conflicto ambiental Ecofeminismo Participación ciudadana Genre Conflit environnemental Écoféminisme Participation publique Gender Environmental conflict Ecofeminism Public participation |
| Resumo: | Quins són els arguments que porten les dones a implicar-se en la lluita ciutadana relacionada amb conflictes ambientals locals? És rellevant l'experiència de gènere per interpretar el seu activisme? A partir de l'anàlisi de tres plataformes ciutadanes sorgides al nord-est de Catalunya arran de problemàtiques territorials de caràcter ambiental, l'article explora la rellevància del gènere en els motius de mobilització de les dones. La recerca, inspirada en la teoria ecofeminista, parteix de la hipòtesi que les experiències (individuals) de la feminitat (en tant que assignacions, normes i símbols col·lectius) intervenen en el moment de conformar la nostra percepció, vivència i valoració de l'entorn, i que, per tant, poden filtrar-se en els motius que animen l'activisme de les dones. S'hi conclou que aquelles plataformes ciutadanes que canalitzen argumentacions de tipus experiencial són més atractives per a les dones. Els seus interessos, definits a partir de la vivència de gènere, se centren en la salut, la qualitat de vida, l'herència ambiental i la degradació del paisatge. En l'organització en què domina una orientació ideològica, en canvi, les dones hi són menys nombroses que els homes, joves, i amb un alt nivell educatiu. Les seves opinions no segueixen les tendències observades en les altres dues organitzacions. En la darrera part de l'article, s'hi reflexiona sobre aquestes conclusions en relació amb dos temes complementaris. Primer, s'hi debat des del pensament feminista sobre la hipòtesi de «tenir cura» com a rol de la feminitat que permet interpretar l'activisme ambiental femení. Segon, s'hi planteja una discussió des de la perspectiva dels estudis de gènere sobre la crisi de legitimitat política que caracteritza els conflictes ambientals locals. |
|---|