Eficàcia i tolerància del metotrexate com a tractament a llarg termini a pacients amb asma corticodepenent
Objectiu: Avaluar eficàcia i tolerància del metotrexate (MTX) a dosis baixes (10 mg/setmana) per a disminuir els requeriments d'esteroides a pacients (P) asmàtics corticodepenents.<br/>Població: Es van incloure 46 P entre 1995 i 1999 (32 dones, edat 57,3±12,3 anys; FEV1 1,55L (62,8%); FEV...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2001 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/4384 |
| Acesso em linha: | http://www.tdx.cat/TDX-0226102-143545 http://hdl.handle.net/10803/4384 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Corticodepenent Asma Metotrexate Ciències de la Salut 616.2 |
| Resumo: | Objectiu: Avaluar eficàcia i tolerància del metotrexate (MTX) a dosis baixes (10 mg/setmana) per a disminuir els requeriments d'esteroides a pacients (P) asmàtics corticodepenents.<br/>Població: Es van incloure 46 P entre 1995 i 1999 (32 dones, edat 57,3±12,3 anys; FEV1 1,55L (62,8%); FEV1 /FVC 56%). Criteris d'inclusió: P asmàtics corticodepenents (>_ 7.5 mg/d de 6-metilprednisolona (6-MP) durant un mínim d'un any), tractats segons l'International Consensus Report de 1992, rebent com a tractament de base salmeterol (50 µg/12h) i 800 µg/dia de budesonida. Criteris d' exclusió: insuficiència renal, neoplàsia prèvia, hepatopatia, ulcus, malaltia psiquiàtrica, aspergil·losi, pneumopatia intersticial, alteració hematològica, infecció per HIV.<br/>Mètodes: Els P eren randomitzats, a doble cec, a rebre durant un any (i després d'un periode d'estabilització mínim de 3 mesos i un periode de run-in de 4 setmanes) una càpsula setmanal que contenia 10 mg de MTX o placebo. Proves realitzades: Cada mes durant el primer trimestre i trimestralment fins al final: PFR, anàlisis de sang i orina. Es realitzava densitometria òssia a l'inici i al final, així com ecografía abdominal i TC toràcica a l'inici del protocol. Un cop finalitzat el periode de run-in i iniciada la fase de tractament, la dosi de 6-MP es reduia progressivament (2 mg/d cada dues setmanes) fins que el FEV1 queia un 5% o més; en aquest moment, s'augmentava la dosis de 6-MP fins a assolir el FEV1 previ i es reiniciava el procés.<br/>Resultats: 39 P analitzats. Els dos grups de tractament eren idèntics. Al grup MTX es va aconseguir reduir la dosi de 6-MP un 54,8% (9,5 ± 4,9 mg/d), per un 4,37% (0,5± 7,2 mg/d) al grup placebo (p<0,0001). No es va produir deteriorament significatiu del FEV1 a cap dels dos grups. Aquesta diferència en la dosi de 6-MP no es va traduir en beneficis estadísticament significatius a cap dels paràmetres bioquímics i densitomètrics relacionats amb el metabolisme ossi. Efectes secundaris: un pacient del grup MTX presentava intolerància gàstrica que va obligar a abandonar el tractament; un pacient del grup MTX presentava diarrea que es va limitar; un pacient del grup MTX va presentar broncospasme en relació a l'administració del fàrmac.<br/>Conclusions: 1)El MTX és un eficaç estalviador d'esteroides. 2)Dosis inferiors a les utilitzades a la literatura son efectives. 3)La tolerància és excel·lent. 4)No hem observat, a un any de seguiment, benefici del descens de la dosi d'esteroides en el metabolisme ossi. |
|---|