Gut microbiota dysbiosis in diet-induced obesity. A focus on the influence of genetics, circadian rhythms and potential prebiotics
L’hoste i la seva microbiota intestinal conviuen en una relació de benefici mutu, on l’alteració d’aquest equilibri s’associa amb estats patològics com l’obesitat. Més enllà de l’impacte dietètic, la disbiosi microbiana té un origen multifactorial. En aquesta tesi, s’ha avaluat extensament la influe...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2019 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/668882 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/668882 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | MICROBIOTA OBESITAT PREBIOTICS OBESIDAD PREBIÓTICOS OBESITY Ciències de la salut 577 579 616.3 663/664 |
| Sumario: | L’hoste i la seva microbiota intestinal conviuen en una relació de benefici mutu, on l’alteració d’aquest equilibri s’associa amb estats patològics com l’obesitat. Més enllà de l’impacte dietètic, la disbiosi microbiana té un origen multifactorial. En aquesta tesi, s’ha avaluat extensament la influencia genètica, els ritmes circadiaris i el potencial prebiòtic d’ingredients naturals en l’obesitat des d’una perspectiva metagenòmica. Primerament, es va caracteritzar l’impacte de dietes occidentalitzades i semi-purificades sobre la microbiota intestinal i l’hoste en rates Wistar, identificant la cafeteria com el model dietètic d’inducció d’obesitat i disbiosi microbiana més efectiu. A més, aquesta dieta va alterar el metabolisme dels àcids biliars, la producció de SCFA i el perfil metabolòmic urinari. Contràriament, les dietes semi-purificades van causar una acumulació de greix modesta i canvis menors sobre la microbiota. Seguidament, es va estudiar la influencia dels factors genètics sobre la resposta microbiana a la dieta de cafeteria. Les rates Wistar van desenvolupar una disbiosi més pronunciada que les F344, caracteritzada per un increment del rati Bacteroidetes-Firmicutes, mentre que ambdues soques van desenvolupar obesitat. A més, les femelles F344 van presentar alteracions més severes sobre els paràmetres biomètrics i la microbiota que els mascles. D’altra banda, es va avaluar l’impacte de la cafeteria i les proantocianidines de llavor de raïm sobre els ritmes circadiaris microbians. Mentre que la cafeteria va alterar la ritmicitat del microbioma, causant essencialment una disrupció en l’abundància cíclica de Lactobacillus, les proantocianidines van restaurar els signes de disbiosi microbiana durant el període d’activitat. Finalment, es va investigar la capacitat prebiòtica d’ingredients naturals en un estudi de fermentació in vitro amb microbiota fecal humana. La pell de carbassa va induir la major disminució de pH i un perfil metabolòmic semblant al de la inulina en condicions d’obesitat i normopès, revelant per primer cop el seu potencial efecte prebiòtic. |
|---|