Desenvolupament, caracterització i avaluació in vitro-ex vivo de noves formulacions tòpiques pel tractament de la leishmaniosi cutània
La leishmaniosi constitueix un conjunt de malalties causades per diferents espècies del gènere Leishmania que presenten diferents formes clíniques depenent de l’espècie, del seu tropisme i de la resposta immune de l’hoste. Les manifestacions clíniques inclouen lesions cutànies (leishmaniosi cutània)...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/285971 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/285971 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Leishmània Leishmania Materials nanoestructurats Materiales nanoestructurados Nanostructured materials Liposomes Liposomas Antibiòtics Antibióticos Antibiotics Paromomicina Paromomycin Ciències de la Salut 615 |
| Sumario: | La leishmaniosi constitueix un conjunt de malalties causades per diferents espècies del gènere Leishmania que presenten diferents formes clíniques depenent de l’espècie, del seu tropisme i de la resposta immune de l’hoste. Les manifestacions clíniques inclouen lesions cutànies (leishmaniosi cutània), mucocutànies (leishmaniosi mucocutània) i viscerals (leishmaniosi visceral o Kala-azar). Els fàrmacs actualment disponibles per al tractament de la leishmaniosi en general inclou antimonials pentavalents, amfotericina B, miltefosina i paromomicina entre altres, molts d'ells amb grans limitacions relatives a la seva toxicitat, elevat cost i administració. Degut a la necessitat existent de nous compostos anti-Leishmania més segurs, més barats i més fàcils d’administrar que els medicaments actuals, l’objectiu d’aquesta tesi ha sigut desenvolupar, caracteritzar i avaluar una nova nanoformulació d’administració tòpica pel tractament de la leishmaniosi cutània. S’ha elaborat una formulació en forma de nanogel a base de poloxamer 407 incloent paromomicina com a fàrmac anti-Leishmania per l’aplicació tòpica en el tractament de la leishmaniosi cutània. S’ha optimitzat i avaluat aquest nou vehicle d'aplicació tòpica, fent assajos d'alliberament in vitro així com assaigs de permeació ex vivo. Una condició bàsica i fonamental per a la consecució d'aquests assaigs és disposar d'un mètode apropiat de quantificació del fàrmac. Per això, un segon objectiu ha sigut desenvolupar i validar segons la normativa ICH en termes de linealitat, precisió, exactitud, robustesa i sensibilitat un mètode analític basat en una cromatografia líquida de fase inversa. Per a realitzar l’avaluació dels diferents paràmetres de caracterització de la formulació de nanogel, s’han dut a terme estudis d’alliberació del fàrmac del vehicle mitjançant membranes artificials en cel·les de Franz i estudis de permeaciò en pell humana. Els estudis de citotoxicitat s’han efectuat en diferents línies cel·lulars tumorals i l’efectivitat antileishmanicida s’ha realitzat enfront a dues espècies diferents de Leishmana. Per últim, s’han iniciat estudis de microscòpia confocal de fluorescència amb l’objectiu d’estudiar la localització subcel·lular de nanopartícules (liposomes) mitjançant la utilització de quantum dots englobats dins de liposomes i utilitzant diferents marcadors cel·lulars. |
|---|