Estudio de la arquitectura macular con angiotomografía de coherencia óptica tras cirugía de cataratas por facoemulsificación
Introducció i Justificació La incidència de l'edema macular pseudofáquico subclínic per AGF és de l'30% dels pacients postoperats de cataracta, mentre que per OCT varia entre el 4 i el 10,9%. És d'interès avaluar les possibilitats de la OCTA en aquests pacients, ja que podria donar in...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:265620 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/265620 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Tomografía de coherència òptica Tomografía de coherencia óptica Optical coherence tomography Angiotomografía de coherència òptica Angiotomografía de coherencia óptica Optical coherence tomography angiography Aprenentatge automàtic Aprendizaje automático Machine learning Ciències de la Salut |
| Sumario: | Introducció i Justificació La incidència de l'edema macular pseudofáquico subclínic per AGF és de l'30% dels pacients postoperats de cataracta, mentre que per OCT varia entre el 4 i el 10,9%. És d'interès avaluar les possibilitats de la OCTA en aquests pacients, ja que podria donar informació sobre l'efectivitat de la mateixa en el diagnòstic de l'edema macular pseudofáquico subclínic de forma no invasiva i es podria avaluar aquesta tècnica també en altres situacions inflamatòries. hipòtesi La OCTA és més sensible que l'OCT per detectar canvis foveales en el seguiment de pacients intervinguts mitjançant facoemulsificació. objectiu Detectar canvis de l'arquitectura macular, utilitzant la OCTA i l'OCT, en pacients sotmesos a facoemulsificació. Material i mètode Estudi prospectiu, longitudinal, observacional i unicèntric. Es van avaluar 59 ulls de pacients candidats a facoemulsificació. Es va realitzar presa de agudesa visual, biomicroscopia, pressió intraocular, fons d'ull, OCT i OCTA abans de la cirurgia i després de la mateixa, a la primera, quarta i dotzena setmana postoperatòria. Es va realitzar estadística descriptiva i analítica. Per analitzar correlacions es van emprar taules de contingència en alguns casos i el coeficient de correlació de Pearson en d'altres. resultats L'anàlisi transversal de la OCTA va donar resultats similars a el de l'OCT. No es va trobar diferència significativa en la identificació de quists. L'anàlisi coronal de l'OCTA va permetre observar una tendència significativa a la disminució de la ZAF de l'PVS i augment de la VD de l'PVI en el postoperatori. conclusions La OCTA permet detectar canvis significatius en la ZAF de l'PVS a el mes i als dos mesos postquirúrgics i en la VD de l'PVI des del postquirúrgic d'hora, en pacients postoperats de cataracta sense presència de quists intrarretinales a l'OCT. Es pot concloure que algun procés fisiològic, com ara la vasodilatació, pugui estar influint per obtenir aquests resultats. La OCTA té la mateixa sensibilitat que l'OCT en el diagnòstic de quists intrarretinales en l'edema macular pseudofáquico. |
|---|